MineralExpo Sant Celoni 2026

Frederic Varela Balcells

El diumenge 3 de maig vàrem gaudir d’una nova edició de la fira MineralExpo Sant Celoni, organitzada pel Grup Mineralògic Català i l’Ajuntament de Sant Celoni.

Una fira amb molta tradició en un lloc icònic d’aquest municipi del Montseny: el teatre de l’Ateneu. Com sempre, amb una gran assistència de públic (aquest any amb rècord de visitants al matí) i amb bona presència d’expositors-buscadors locals.

Precisament aquesta és una de les característiques d’aquesta fira: la marcada presència de peces catalanes de troballes recents i també, els últims anys, de peces antigues i de localitats clàssiques provinents de col·leccions que per diverses causes tornen a entrar al mercat. Aquesta és una de les coses més fascinants de la nostra afició: com els minerals, que en general perduren més enllà del curs d’una vida humana, poden renéixer i ser novament apreciats i gaudits, passant d’una col·lecció a una altra.

Aquesta crònica ha estat una mica improvisada i, a falta d’un cronista amb més traça, serà una visió particular del que em va cridar l’atenció, no pas un recull exhaustiu.

Per això és probable que algunes coses interessants vagin passar desapercebudes a ulls del relator; i també per això demano per avançat disculpes als lectors i als expositors.

Com cada any, la taula del Grup estava situada just davant de l’entrada del públic, cosa que en el seu moment va ser una molt bona decisió. Un bon aparador de totes les publicacions del Grup i de les activitats que fem. Punt de trobada dels socis, per a preguntar qualsevol tema, recollir llibres i revistes, carnets. Moltes famílies amb nens, i molts atrets per a participar en la travessa mineralògica. Aficionats novells amb les seves troballes per a identificar i algun passavolant preguntant sobre temes exòtics. Tots ben atesos per Sandra amb l’ajuda d’alguns membres de la Junta i col·laboradors.

També, com sempre, es varen fer els tallers, molt concorreguts i molt ben portats per Carles i Sergio.

Un clàssic també de Sant Celoni són els premis que s’entreguen a la millor peça catalana de la fira i a la millor peça en general, així com als guanyadors de les travesses mineralògiques júnior i sènior.

Pel que fa als minerals, crec que s’ha aconseguit un bon equilibri d’expositors, amb presència de mineral català i espanyol, però també amb una bona representació de peces de la resta del món.

Dels preus puc dir que hi havia moltes peces de localitats clàssiques a preus que m’han semblat raonables i, com sempre, d’altres també a preus molt exclusius; però amb un pressupost moderat i rebuscant bé, es podien trobar molt bones peces a bon preu.

S’han pogut veure lots de localitats clàssiques catalanes, com fluorites i barites de la mina “Matagalls” de Viladrau (mines de Sant Marçal), de la pedrera Massabé (ja restaurada i d’on difícilment sortiran més exemplars), de la propera pedrera de Can Súria, que va proporcionant algunes sorpreses, i també material de les pedreres de Gualba.

Començarem el recorregut dels expositors en el sentit contrari a les agulles del rellotge.

A l’estand d’Eugeni Bareche, entre altres peces interessants, es podia veure una gran chillagita de Sant Fost de Campsentelles.

Àngel Blas portava algunes peces poc conegudes de Polònia, una gran septària de Fumanya (tota una raresa per la localitat) i una peça de la mina “Victoria”, a Arres, Val d’Aran, amb un bon cristall de gahnita.

Krystalia portava una espectacular geoda de quars amb uns cristalls allargats de guix a l’interior, peça que va rebre el premi al millor exemplar de la fira.

A l’estand de Joan Rosell es varen poder veure bons exemplars de la mina “Matagalls”, unes barites interessants del Brull i una interessant sistemàtica de minerals radioactius. Dels minerals internacionals destacava una bournonita de la mina “Víboras”, a Bolívia.

Paulí portava unes pirrotites cristal·litzades de Dalnegorsk molt estètiques, una gran peça de brucita de Pakistan i un bon exemplar d’òpal d’Austràlia.

De Jordi Gil cal destacar la bona representació de localitats clàssiques espanyoles, amb unes estibnites massives però molt lluents de Valencia de Alcántara, a Badajoz; un realgar antic de la mina “Soterraña”, a Astúries; una calcofanita d’El Estrecho, Sierra de Cartagena i una scheelita d’Alburquerque. També destacaven diverses peces catalanes clàssiques.

Joan Font mostrava una bona diversitat de peces de jaciments catalans, com Casterner de les Olles, i Jordi Deusedes (The Main Crystal), material de Gualba.

A l’estand de Carles Rubio podíem veure un magnífic exemplar de barita de Gualba, calcites cobaltíferes de la mina “Solita”, un bon exemplar de barita amb mimetita, galena i wulfenita de la mina “Atrevida”, a Vimbodí, dels primers exemplars que es varen trobar en aquesta mina i que varen aixecar la llebre de les troballes modernes.

Ismail, com sempre, amb una molt bona representació de minerals del Marroc. Destacaven unes barites salpebrades de calcopirita d’Oumjrane i un gran exemplar de sainfeldita (un rar arsenat de calci) amb farmacolita, de Zagora-Tafilalet.

Isidre de Litosphera mostrava diverses peces internacionals  de duplicats Folch, de bon format.

També destacava una peça d’una antiga col·lecció identificada recentment com a leonita sobre picromerita (dos sulfats; el primer apareix per alteració del segon) procedent d’Alemanya. També portava alguns fòssils espectaculars.

Zona Minera (Casimiro), amb molta varietat i una representació de minerals de diverses localitats de Múrcia. Com a curiositat, portava també una antiga col·lecció escolar.

A l’estand de Jordi Carbonell es podien veure diverses peces locals, alguna espectacular com l’ametista de Can Súria que va merèixer el premi a la millor peça catalana; també quarsos d’Arbúcies i calcites de la pedrera “Ballús”.

AJ Minerals portava bonics topazis i peridots del Pakistan, així com rodocrosites amb estilbita de Bulgària.

Ramon Muntada mostrava diversos lots de fluorites de Berbes, concretament del Cuetu l’Aspa, d’un color més clar que les clàssiques de Berbes. També es podia veure una bona representació de guixos de Fuentes de Ebro.

A l’estand d’AFF Minerales em va cridar l’atenció un magnífic exemplar d’ankerita d’Ojos Negros, Terol, i una pirita de Valdeperillos, amb els seus típics cristalls allargats, en matriu.

Emilio Téllez ens va portant algunes peces curioses de la seva col·lecció i material local interessant.

Joan Bruguera continua presentant exemplars de l’antiga col·lecció Seroka. En aquesta ocasió destacaven dos magnífics exemplars d’aragonita de la mina Erzberg, Àustria. També fluorites asturianes i unes ametistes, algunes en ceptre, de Zimbàbue.

Josep Vilaseca portava material local amb diverses peces antigues curioses.

A l’estand de Jordi Vila es podia trobar material variat de geologia.

A Gemmesterra (Montse Bagué), pedra i gemma tallada de qualitat.

Intan mostrava bàsicament pedra tallada i bijuteria. I això és tot. Només agrair als companys del GMC, als nostres patrocinadors, als expositors i també al públic per fer possible aquest esdeveniment. L’any vinent, si tot va bé, ens tornarem a trobar a Sant Celoni!