Fa uns anys, en un viatge a Galicia per a veure la família i recollir algun mineral, vaig tenir la sort de conèixer alguns membres de la  AMIG, l’Asociación Mineralógica de Galicia, crec que avui en dia desapareguda. Em van acompanyar a recol·lectar minerals a alguns jaciments i també vàrem bescanviar peces. Entre aquestes peces hi havia un corindó gris en matriu d’andalusita rosada del sud de la província de Pontevedra. Ara no recordo bé la localitat. 

Uns anys després, buscant informació a Internet d’aquest jaciment pontevedrès, vaig trobar informació d’uns jaciments inclosos en uns marbres blancs fruit d’una anomalia geològica molt remarcable a la província de Toledo, més concretament a la localitat de Villanueva de Bogas. 

Els minerals citats en els articles que vaig trobar feien referència a corindons, espinel·les, esfalerita i diàspor principalment.

Com que Villanueva de Bogas està a la zona de la Mancha Húmeda, jo, que soc aficionat a la fotografia d’ocells, vaig organitzar-me una primera sortida per a recollir minerals a la pedrera de Bogas i visitar alguna llacuna relativament a prop d’aquest jaciment.

A Villanueva de Bogas hi ha tres explotacions principals: la pedrera de Bogas, que continua en actiu i d’on s’extreuen àrids, i dos pedreres més, abandonades.

A Internet les referències donaven la pedrera de Bogas situada a un kilòmetre i mig al nord de la localitat. I com és el jaciment on havien sortit els millors exemplars de corindó i espinel·la, vaig decidir provar sort primer allí. 

Tres visites a la pedrera de Bogas

El primer cop no vaig trobar gent, però l’aspecte de les instal·lacions em deien que probablement hi treballaven. Jo en aquells moments encara no sabia que la pedrera estava en actiu. Vaig recollir material sota un sol de justícia per a picar després a casa i a continuació vaig seguir el meu camí. 

La segona vegada que vaig anar, també sota un sol de justícia, els obrers estaven treballant. Els vaig demanar permís i em van dir que sí. Els vaig donar les gràcies i vaig voltar una mica per allí recollint un altre cop material per a picar a casa.  En acabar, em vaig dirigir cap el poble, a un bar on vaig retrobar a un dels treballadors que estava dinant allà mateix. Vam estar parlant entre d’altres coses de que de tant en tant venien autobusos d’estudiants universitaris a  visitar el jaciment. També em va preguntar si el que jo recollia valia quartos. Jo li vaig contestar que si hi havia algun mineral de valor econòmic, ja s’ho devien haver endut. Després, vaig seguir el meu camí.

La meva tercera visita a Villanueva de Bogas va coincidir en que vaig arribar al jaciment quan els treballadors estaven dinant. Vaig recollir material i, al marxar, em va veure un treballador que ja havia tornat a la feina.  El vaig mirar, se’m va quedar mirant i va continuar treballant després de fer una sonora riallada. I a mi se’m va treure un pes de sobre. Després, vaig seguir el meu camí. 

Entre sortida i sortida jo anava picant i mirant amb la lupa. Tenint en compte la informació que tenia, vaig identificar els petits cristalls blaus que em van sortir com a corindó, els vermells i rosats com a espinel·la, els negres no sabia que eren i els marrons ataronjats com a esfalerita. També vaig trobar suposats diàspors i una peça molt bonica de calcita i aragonita. Però els cristalls que més sortien al picar eren uns de color verd grogós que, buscant informació als llibres, vaig trobar que també existien corindons verdosos. Així que em vaig fer la il·lusió de que ho podien ser. Però vaig voler analitzar-los. 

Pedro  Mingueza va fer les anàlisis i em va demanar si li podia passar més material d’aquest jaciment perquè podria ser interessant. Així ho vaig fer i a les anàlisis van sortir vàries espècies minerals que, als articles que vaig trobar a Internet, desconec la  raó, no estaven citades. 

Descripció dels exemplars i resultat de les anàlisis

La mica d’un color marró a negra pertany a la sèrie annita/flogopita amb predomini d’annita.

La seva identificació s’ha fet per EDS.

Les masses fibroses blanquinoses són sillimanita.

La seva identificació s’ha realitzat amb Raman.

Els nuclis brunencs (que jo havia identificat com a possibles diàspors), probablement són dolomita, però no està gens clar degut a que es troben molt alterats. 

Els cristalls de color rosa clar i les masses cristal·lines marrons corresponen a granats de la sèrie almandina-pirop, on segons els resultats EDS els cristalls amb tons rosats serien almandines mentre que els que presenten tons més vermells serien pirops. Es troben associats a mica del grup biotita (potser les masses cristal·lines marrons varen ser identificades erròniament com a esfalerita, ja que visualment ho semblen).

La seva identificació ha estat amb anàlisi Raman i EDS. (El Raman només ens permet identificar-ho com del grup almandina-pirop i per a distingir entre almandina i pirop hem fet servir EDS).

Els cristalls negres, marrons fosc i grisos corresponen a la sèrie schorl-dravita. A les anàlisis EDS predomina lleugerament el Fe sobre el Mg, el que ens indica que es tractaria de schorl, encara que una de les proves Raman encaixa millor amb la dravita, cosa que fa suposar que en alguns casos el Mg sigui predominant.

La seva identificació ha estat amb anàlisi Raman i EDS. (El Raman només ens permet identificar-ho com de la sèrie schorl-dravita i per a distingir quina de les dos espècies predomina s’ha fet servir EDS).

Els cristalls petits de color blau fosc (que jo vaig identificar erròniament com a corindó) han resultat ser elbaïta.

La seva identificació s’ha fet per Raman.

Les masses blanques i les taronges han donat com a resultat microclina. 

Les làmines grogues pàl·lides corresponen a albita/oligoclasa. Cal remarcar que la matriu conté agulletes blaves que no han pogut ser identificades. 

La seva identificació s’ha fet amb Raman i EDS.

I finalment també es troben dintre del marbre unes masses incolores que corresponen a quars.