Crònica de la sortida del GMC a la pedrera “Sant Corneli” Can Savoia, Fogars de la Selva-Tordera ( 20 de Gener de 2018 )

Prudenci Gatell

Dissabte dia 20 es va fer la primera sortida de l’any aprofitant un dia esplèndid amb molt de sol, gens de vent i una temperatura molt agradable.  Repetíem, dos anys després, amb l’expectativa de què els treballs a la pedrera haurien fet aflorar nou material.  A dos quarts de deu tothom estava al punt de trobada.  Els més matiners van aprofitar per esmorzar i, uns minuts després, ens vam enfilar als cotxes direcció a la pedrera “Sant Corneli”, a Can Savoia, Fogars de la Selva-Tordera. Pel camí, tot un seguit de caçadors, fent la batuda del senglar.  Un cop comencéssim a picar, poques bèsties quedarien a la pedrera!

El primer ensurt: la barrera tancada!  En uns minuts el propietari va contactar amb l’encarregat, que va obrir el cadenat.  Ja aparcats, ens vam dispersar per la pedrera.  Les noves labors havien deixat al descobert més perímetre d’agregats de columnes basàltiques.  Una meravella per a veure, totes verticals i alineades.  Qui tingués temptacions de prendre’n una hauria necessitat una grua; el seu pes era molt considerable.

Cal recordar, per qui no conegui la pedrera, que aquesta es troba al cim d’un turó i que va obrint front al centre, acumulant el material en cercle (si fa no fa).  Tres quartes parts de la zona de runam oferia bàsicament olivina i hornblenda, molt vistoses ambdues.  Si s’aconseguia reduir la matriu de basalt, duríssima, es podien recollir mostres molt interessants.  A banda d’algunes peces granulades, la majoria eren masses cristal·lines incrustades a la roca, amb unes combinacions de diferents tonalitats de verd molt atractives.  Les zeolites van esdevenir molt més cares de veure, a diferència de l’anterior sortida.  Inclús als monticles de material ja triturat, on s’havien pogut obtenir anteriorment peces de mida petita amb gairebé tota la paragènesi, enguany només permetia recollir olivina.

A una petita zona al final de la pedrera, és on es van poder trobar altres coses, però es feia necessari picar, i no pas poc.  Van sortir algunes phillipsites; també calcita botrioidal, i en forma de petits cristalls pseudocúbics.  Però després de picar molta estona, amb constància i paciència, també es van recollir algunes aragonites aciculars radials; la darrera d’elles, espectacular.

Molta feina amb premi final.  Ja ben entrat el migdia, es va anar recollint, guardant amb cura les mostres.  Sort que s’havia pogut aparcat allà mateix.  De fet, fins i tot es va poder apropar el cotxe al mateix punt on es picava. I es que traginar segons quina peça hauria estat una tasca titànica!

Organitzador i guia: Carles Bel i Carles Castanera.
Disseny i creació d’aquest document: Carles Bel.
Fotografia: Agustí Asensi, Carles Bel, Josep Barnes, Josep J. Benito i Mariano Bosch.
Fotografia portada: Agustí Asensi.
Correcció del text: Josep Ll. Garrido i Joan M. Ybarra.
Redacció del text: Prudenci Gatell.