Crònica de la Sortida al Museu de les Mines de Cercs i a Guardiola de Berguedà (22 de setembre de 2018)
Carles Castanera
La primera activitat del dia, després de les salutacions preceptives, va ser el repartiment de minerals entre els assistents per part dels ‘Carles’. Ràpidament va desaparèixer el contingut d’una caixa entre els somriures i els agraïments dels socis participants.
A continuació, es va fer la visita guiada al Museu de les Mines de Cercs, a Sant Corneli. Pels qui no el coneguin, es tracta d’una visita del tot recomanable per a tothom, on s’explica des de la formació del carbó i com s’explotava, a passatges de la història de la lluita dels miners per les seves condicions de vida i la seva repressió. Es recrea una vivenda típica de la colònia i també s’inclou un viatge en el trenet miner que entra uns 500 m a l’interior de la mina.
Acabada la visita, vam dirigir-nos al restaurant Santa Bàrbara, al mateix Sant Corneli.
L’àpat va ser senzillament pantagruèlic: com a entrants, fustes d’embotits, amanida i escalivada; després escudella i carn d’olla, canalons i paella; i després safates (moltes!) de peus de porc, xai, pollastre i vedellla amb bolets. Per rematar, bunyols amb moscatel. Bufff!!!
Confesso que va ser un moment crític perquè, qui era el “guapo” que es ficaria al riu a cercar jacints de Compostel·la?
Finalment, i després d’una llarga sobretaula, païnt a marxes forçades les menges, vam aconseguir posar-nos en marxa cap a Guardiola de Berguedà.
Un cop allà tocava posar-se banyadors i xancles i agafar les eines de picar i, cap el riu!
Va costar una mica accedir-hi per l’alçada des de les roques de la riba a la llera del riu; però després d’inspeccionar una mica pels voltants, vam trobar un lloc des d’on l’accés, tot i dificultós, era possible.
De seguida tothom va posar-se en acció a la recerca dels jacints multicolors: uns cercant-los arran d’aigua i altres pels estrats superiors de guix, picant amb la maceta i l’escarpra o agafant-los amb la mà. Petits i grans vam gaudir de debò de l’activitat.
Anàvem trobant jacints de totes mides i colors però les millors captures van ser dos de mida XXL (4 cm de longitud), un d’ells vermell i l’altre marró fosc, i un tercer també vermell, implantat en matriu, de 2,8 cm. Cal dir que nosaltres mai abans n’havíem trobat d’aquesta mida i qualitat. Així que va ser tot un èxit!
Un cop les sis tocades, vam començar a desfilar cap als cotxes, tot comentat la jugada i ens vam acomiadar fins a una propera sortida que esperem sigui tant divertida com aquesta!
Infominer 