Hi ha sofre? Fes el test de l’hépar!

Hi ha sofre? Fes el test de l’hépar!

Adolf Cortel

 

Els mètodes espectroscòpics sembla que hagin desplaçat del tot els assaigs clàssics de química, el que s’anomenen els assaigs “per via humida”. Hi ha casos però en que encara poden ser força útils, com ara en l’anàlisi qualitatiu del sofre.

Quan es fa servir SEM/EDS, el sofre es detecta sense problemes excepte si hi ha plom: la línia de Raigs X emesa pel sofre coincideix amb una de les del plom i és difícil avaluar si una línia una mica més ampla correspon a la superposició o no d’ambdos senyals. Afortunadament, els sulfats, com ara l’anglesita (que dóna un únic senyal de Pb+S amb SEM/EDS), s’identifiquen molt bé amb Raman i tenen senyals intensos que permeten determinar indirectament la presència de sofre en forma de sulfat. Pel que fa als sulfurs, la seva identificació amb Raman és més complicada, ja que donen senyals molt més febles. El sofre tampoc es detecta bé amb LIBS; encara que emet línies intenses en la regió de l’ultraviolat, apareixen més enllà de 200 nm on l’oxigen de l’aire absorbeix la radiació UV  i per veure-les caldria treballar amb un aparell al buit  (o al menys sense oxigen). També dóna línies d’emissió en la regió infraroja, que són poc intenses i només es veuen raonablement si el que s’analitza és un sulfur; quan es té un sulfat, les línies no es veuen bé. Per tot plegat, el test de l’hépar pot ser un bon complement als mètodes espectroscòpics, particularment a l’espectroscopia LIBS, pel que fa a la detecció del sofre en un mineral.

 El test de l’hépar consisteix en fondre una barreja del mineral i carbonat de sodi anhidre sobre carbó. És més senzill de fer a casa que un test similar, anomenat test de Lassaigne, que s’utilitza en química orgànica per a analitzar sodi i halògens, amb el qual es fa servir sodi metàl·lic. En  l’assaig de l’hépar la fusió es fa sobre carbó, que actua de reductor i redueix el sofre que pugui estar en estats d’oxidació alts a S2-.  Quan s’escalfa el carbonat de sodi, es transforma en hidròxid de sodi i, si ha sofre, es forma sulfur de sodi.  Per saber si s’ha format sulfur  de sodi i, per tant, el mineral contenia sofre, n’hi ha prou amb posar la perla resultant de la fusió sobre una moneda o qualsevol peça de plata i afegir-hi una gota d’aigua: si hi queda una taca fosca (s’haurà format sulfur de plata) vol dir que hi havia sofre.

            Els materials necessaris són:

  • carbonat de sodi anhidre (es pot comprar en alguna adrogueria)
  • moneda o peça de plata
  • trossos de carbó (del que es fa servir a les barbacoes)
  • cullera petita (o espàtula)
  • tornavís pla petit
  • pinces
  • morter (o un altre mètode per triturar, com ara una peça de ferro i un martell per reduir el mineral a pols)
  • bufador de butà, com el que fan servir els lampistes (o un model recarregable com els que es fan servir en electrònica i bricolatge)

 

fig 1-2b
Materials. El mineral que s’analitza és celestina.

 

El procediment és:

  • preparar un tros de carbó amb una superfície plana d’1 cm2, aproximadament
  • girant el tornavís, fer un forat d’un parell de mil·límetres de profunditat en la cara plana del tros de carbó
  • triturar (o aixafar bé) un tros petit de mineral (la mida d’un parell de grans de sucre és suficient)
  • barrejar bé el mineral en pols amb una quantitat unes 5 vegades més gran de carbonat de sodi (es pot agafar amb el mànec d’una cullereta)
  • apilar la barreja en el forat que s’ha fet en el carbó. Va bé posar primer la barreja en un tros de paper doblegat en forma de V des d’on s’aboca amb cura sobre el tros de carbó
  • fondre la barreja de manera que es formi una perla sobre el carbó incandescent.
  • esperar que es refredi, trencar el carbó, agafar la perla amb unes pinces i posar-la sobre la peça de plata
  • posar una gota d’aigua sobre la perla i esperar uns 30 segons
  • apartar la perla i observar si s’ha format una taca fosca a sota. Si hi ha taca, el mineral contenia sofre.
  • netejar la taca de la peça de plata fregant amb un paper que tingui una mica de pasta de dents

 

fig 3-4

Fig 5
La barreja del mineral en pols i el carbonat de sodi es fon en una cavitat en el carbó. Alguns trossos de la perla que s’ha format es posen sobre una peça de plata amb una gota d’aigua; quan es treuen es veuen taques fosques de sulfur de plata que confirmen la presència de sofre en el mineral (celestina).

 

Relacionat amb el test de l’hépar i, encara que sigui fugint una mica d’estudi, voldria comentar que en els feliços temps del Balneari de la Puda, on l’aigua (que encara surt) conté sulfur d’hidrogen, diuen que els coberts de plata s’enfosquien: el gas de l’ambient en el balneari reaccionava amb la plata i anava formant sulfur de plata de color fosc (marró-negre). En una visita molt recent al Balneari vaig poder comprovar que, efectivament, quan es submergeix una peça de plata dins l’aigua, uns 10 minuts, queda ben fosca. Triga  més que en el test de l’hépar perquè, encara que el brollador de l’aigua faci molta pudor, la concentració del gas és petita (es detecta amb l’olfacte en concentracions molt petites).

Fig 6 red
Estat actual del Balneari de la Puda, absolutament decrèpit. (Fotografia: Joan Soler Gironès)

 

Fig 7 red
Sala de banys del balneari de la Puda (Fotografia: Joan Soler Gironès)
Fig 8 red
Sortida de l’aigua de la Puda cap el riu Llobregat (Fotografia: Joan Soler Gironès)
Fig 9 red
Disc de plata ben fosc degut a la reacció amb el sulfur d’hidrogen de l’aigua de la Puda, després d’estar submergit uns 10 minuts (Fotografia: Joan Soler Gironès)

 

Hi ha 3 comentaris

  1. Gràcies pel teu comentari. Fa molta llàstima veure aquests edificis imponents absolutament abandonats fins al punt que sembla que no sigui possible recuperar-los.
    Pel que fa al test de l’hépar, dir que el bufador de butà es pot trobar a les botigues dels “xinos” per uns 5 euros i va la mar de bé.

    M'agrada

Deixa un comentari