Sortida del GMC a la Granja d’Escarp

Crònica de la sortida del GMC a la Granja d’Escarp (16-03-2019)

Prudenci Gatell

 

Dissabte 16 de març va tenir lloc una sortida del GMC amb els amics de l’AMA (Asociación Mineralógica Aragonesa) a la zona de la Franja. A primera hora tothom va anar arribant al punt de trobada, a Serós, on es van aparcar els cotxes i ens vam distribuir per tal de reduir el nombre de vehicles que després anirien als jaciments. Aquesta vegada (les característiques del lloc ho afavorien) el grup era nombrós. Cal afegir que al ser la sortida conjunta això també feia augmentar el nombre de participants. Després d’un bon esmorzar, vam agafar la carretera cap a la Granja d’Escarp per anar al primer punt programat.

Gr-1.jpg

Un cop arribats al barranc de Sant Jaume, Alfonso Calero, magnífic guia, ens va explicar la història de les explotacions que es van portar a terme en aquell lloc, la mina “Molinera”, coneguda com a mina ‘del Francisque’. El sistema d’explotació era anar buidant el terreny per sota de les grans lloses de calcària, quedant unes enormes balmes sota les quals s’anava aprofundint en horitzontal.

Gr-2.jpg

Al tallant de la paret es podien observar perfectament els estrats, amb diferent composició i duresa. Un d’ells, a mitja alçada, és on hi ha l’aflorament del que veníem a buscar, la celestina acicular, que creix entre les escletxes i cavitats que forma la roca. Calia anar amb precaució per dos motius, el primer, l’alçada a la que es trobava el sediment buscat: altres vegades s’havia portat una escala per poder accedir-hi millor i s’havien fet caure blocs a pic, per després ser reduïts a l’esplanada. Grimpant pel marge es podia accedir amb més o menys dificultat i anar picant amb cura de no caure. L’altre impediment era que com s’havia anat menjant el nivell de les celestines de forma progressiva, hi havia algun punt on el material acumulat per damunt corria el risc de desprendre’s en qualsevol moment si es treballava just a sota. Per això, aquesta vegada es va portar una llança per despendre els nòduls no des de sota sinó per la part lateral i evitar que ningú prengués mal.

Gr-3.jpg

Tant els qui estaven enfilats al marge, com qui remenava pels voltants, tothom va poder recollir totes les mostres que va voler. Això si, el sistema d’emmagatzematge era delicat: capses amb compartiments individuals o caixes on col·locar degudament protegides les mostres, doncs les agulles eren summament delicades. Qui va voler va poder veure la gran boca a la peculiar explotació, que s’ha descrit abans.

Gr-4

Gr-5

Després de passar una bona estona en aquest indret, ens vam encaminar al segon punt, aquest amb l’objectiu de documentar visualment les labors de mineria. La mina “Susana II” va ser el lloc on explicar la trajectòria seguida a la comarca a nivell de prospeccions.  De ser un forn de vidre es va passar a una mina de carbó. Aquest era de baixa qualitat donat l’alt percentatge de sofre que tenia. Més endavant es va convertir en un forn de calç i finalment en una planta d’extracció d’àrids per a fer ciment. El que quedava de les antigues construccions permetia fer-se una idea del volum de feina que havia concentrat al complex miner. Malgrat la degradació dels espais, encara es conserven prou elements. Aquesta va ser només una aturada tècnica.

Altre cop als cotxes, ens vam adreçar al camí de la Cova Plana, ja al terme de Mequinensa, a l’Aragó. Aquest era  pràcticament el darrer punt de la sortida. La mina “Virgen del Pilar” havia estat treballada però el jaciment feia tot l’aspecte de pedrera, per tot el material que s’havia arribat a extreure. Escampades per tot el lloc es trobaven cristalls de guix de color mel.  Amb sort, es podia trobar alguna peça amb forma de punta de fletxa.  El més interessant però, era anar remenant les roques de dolomia, per buscar a les cavitats o petites geodes si apareixien els anisats cristalls de celestina, aquests transparents, de forma lanceolada. La roca encaixant era molt i molt dura, picar esdevenia una tasca àrdua i la veritat és que el material acumulat no s’ha renovat, pel que cada cop es fa més complicat obtenir una bona peça de celestina.  L’Alfonso ens va poder ensenyar la veta on sortia el mineral buscat i com anava resseguint la paret vertical a una alçada impracticable. En un dels punts, el terregall s’havia anat desfent i havia format un petit promontori des d’on accedir, amb molta precaució, al nivell desitjat.  Va ser allà on es va poder extreure alguna mostra de celestina. Després d’una estona picant i buscant, ens vam enfilar novament als cotxes per a fer un tram més de pujada, des d’on es tenia una vista esplèndida del riu, l’embassament i tota la vall.

Gr-6.jpg

Ja només quedava el darrer tràmit, no menys important: el dinar. De retorn a Serós, pràcticament tots els assistents vam fer cap al restaurant Sant Àngel, on es va continuar amb la trobada, comentant les aventures del dia i compartint altres experiències entre els assistents.

Un dia primaveral, ben bo per sortir a fer turisme geològic i recollir unes bones mostres, tot compartint aventures entre els companys del GMC i de l’AMA.

Gr-7.jpg

 

Fotografies:

Agustí Asensi, Alfonso Calero, Carles Castanera, Isabel Masachs, Jesús Franquesa, Mariano Bosch, Nuria Torres, Prudenci Gatell i Sebastià Cortes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s