Crònica de la sortida del GMC a la mina “Zaragoza” (Queralbs) i als terregalls de les mines del Collet de les Barraques (Planoles), a la Vall de Ribes, el Ripollès, Girona (3/8/2019)

Mariano Bosch

El passat dissabte dia 3 d’agost vàrem visitar la mina “Zaragoza”, a Queralbs, i també l’aflorament a cel obert del collet de les Barraques, a Planoles, corresponents tots dos al Ripollès.

Vàrem reunir-nos a Ribes de Freser, a l’aparcament del tren (línea Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol), on també conflueix i comença la línea del tren cremallera que puja al Santuari de Núria. Aquesta zona, plena de desnivells i cruïlles de carretera, estava molt concorreguda, principalment d’excursionistes, i d’alguna manera va dificultar la nostra trobada, ja que molts de nosaltres arribàrem abans i aprofitàrem per esmorzar en alguns bars d’aquell indret.

Vàrem dirigir-nos cap a Planoles, prenent la pista que porta al refugi del Corral Blanc i acaba al collet de les Barraques on, uns 700 m abans, aproximadament, queda tallat l’accés per a tota mena de vehicles per, potser, evitar allà dalt l’impacte ambiental. En l’inici d’aquesta pista, uns kilòmetres amunt, vàrem prendre un trencall de terra, amb indicació Queralbs, que ens apropà a la vall d’Estremera o del riu de Tosa, on hi ha la mina “Zaragoza”.

En aquesta zona axial del Pirineu, corresponent a l’Ordovicià, es troba encaixada la mineralització amb labors iniciades en la segona meitat del s. XIX  i desenvolupades, principalment, en la primera meitat del s. XX. En aquesta concessió sembla que hi havia unes 5 boques de mina, situades bastant a prop unes de les altres. Vàrem visitar la galeria més coneguda, situada per sobre del camí que, a mitja altura del barranc, puja per la dreta en el transcurs alt del riu de Tosa. Aquesta galeria, amb un recorregut d’uns 400 m aproximadament, està travessada en perpendicular per una zona kàrstica. Es parlava d’una altra concessió, per l’est i a prop d’aquesta, denominada “Tosa”. S’obtenia principalment arsenopirita, aleshores coneguda amb el nom de mispíquel. I amb diversos mitjans, aeri en el seu començament per travessar i baixar al barranc i d’altres, el mineral era transportat fins a la Farga, situada per sota el poble de Queralbs.

En la nostra recerca principalment vam trobar aragonita, arsenopirita, calcedònia, calcita, goethita, pirita, quars i siderita.

En els inicis possiblement es desconeixia l’existència d’or en aquesta zona. Ara, fa uns quants anys, novament es proposen estudis previs per a l’explotació.

Cap a l’est, amb un desnivell d’uns 200 m més amunt, hi ha el collet de les Barraques, amb el cim d’Estremera al costat (1.947 m).

Nosaltres accedírem al collet desfent el camí que prèviament havíem fet i continuant, pel principal, cap al refugi del Corral Blanc. Vàrem dinar a l’ombra dels arbres, prop d’aquesta mineralització, no anant a les taules preparades per a pícnic, ja que hi feia molt de sol.

Es tracta d’unes explotacions a cel obert, anomenades “Víctor”, “Lidia” i “San Francisco”. En la recerca caldria anomenar: calcita, calcopirita, cuprita, goethita, hematites, pirita, quars, etc., i en micros, fins cristalls de malaquita. Alguns de nosaltres vàrem trobar indicis d’eritrina.

Així es donava per acabada aquesta sortida, sobre les 5 de la tarda, en l’aparcament on es tanca la carretera per sobre del refugi del Corral Blanc.

Opcionalment l’Eugeni ens parlà de la possibilitat d’anar a visitar uns altres jaciments molt a prop de Pardines; malgrat la nostra il·lusió no va ser possible. Travessàrem Pardines per alguns carrers molt estrets. El poble estava engalanat, ple de gom a gom: era festa major i feien sardanes. Continuàrem camí amunt fins que, uns kilòmetres després, vàrem haver de desistir per dificultats de la pista. I tornàrem a travessar Pardines enmig de la festa. Quina paciència amb nosaltres van tenir aquella gent!

De tornada a casa, acabàrem per on començàrem: al bar de sota l’estació del tren de Ribes.