Identificació de zeolites a Cabezo Negro de Zeneta, Murcia
Carles Manresa, Adolf Cortel i Joan Niella
Introducció
És lloc solitari, pintoresc i envoltat de camps de llimoners i que va ser objecte d’espoli i destrucció de l’entorn per part de les empreses constructores d’una autopista però que, com a conseqüència d’aquesta actuació, avui nosaltres podem fer alguna descoberta.
Es tracta d’un volcà proper a la ciutat de Múrcia.
Situat prop de la MU-310, el Cabezo Negro de Zeneta és un con volcànic i el podem trobar al terme de Múrcia i molt proper al límit de la província amb la Comunitat Valenciana. Com en altres llocs, el terme “cabezo” el fan servir com a referència al tipus de muntanya que és.
El con volcànic té forma de mitja lluna i pertany a la pedania de Zeneta. Està composat de lamproïtes (roca ígnia) i podem trobar a diferents texts i bibliografia referència a la existència de diferents minerals com biotita, flogopita, quars i olivina. Però, fins on em trobat, no apareixien referències a zeolites de cap tipus.
Es tracta d’un dels quasi 150 afloraments catalogats d’Interès Geològic de rellevància internacional de Espanya. Dir que està inclòs en el Inventari Mundial de Llocs d’Interès Geològic de la UNESCO, per la raresa de les seves roques volcàniques ultrapotàssiques.
Crida de seguida l’atenció, a qualsevol qui visiti el lloc, les muntanyetes de grava que es veuen immediatament, restes de l’extracció que, sembla ser, es va dur a terme il·legalment per a la construcció de l’autovia Santomera-San Javier. També, la gran “cata” (per dir-ho així) que hi ha darrera d’aquestes i que és on es localitzen els afloraments on hem obtingut els materials objecte de l’estudi.
Pel que hem pogut esbrinar a diferents noticies i escrits, l’ANSE (Asociación de Naturalistas del Sureste) va denunciar, en aquell moment, que s’estaven extraient materials procedents de la pedrera irregular que havien fet al Cabezo Negro i que aquests materials s’estaven emprant en la construcció de l’autovia. A data d’avui, la pedrera sembla estar tancada i en el moment de la darrera visita semblava que estaven procedint a moure alguns grups de terra, però ignorem si es tracta d’un reacondicionament de la “cata” de la pedrera o simplement són obres dels pagesos que envolten el Cabezo Negro.
Geologia del Cabezo Negro de Zeneta
Una primera pinzellada per parlar de la geologia del Cabezo Negro de Zeneta és fer un cop d’ull a la sèrie MAGNA (Mapa Geológico Nacional, 1:50.000) i concretament la fulla “Murcia 934, 27-37”. De seguida ens fixem que a la part nord del la fulla, escorada a la dreta, apareix una taca vermella enmig de materials sedimentaris compostos de gresos i conglomerats. Es tracta d’un relleu de lamproïtes. Tal com cita el diccionari de geologia publicat pel Institut d’Estudis Catalans, les lamproïtes són roques hipabissals, riques en potassi i magnesi que corresponen al tipus de magma lamprofíric de Niggili (1923), localitzades en dics i petites extrusions, com la jumillita, fortunita, verita, etc. Avui es considerada com una varietat de roca lamprofírica caracteritzada químicament per la gran riquesa de K i de Mg, en què la relació (Na2O+K2O)/Al2O3>1 és peralcalina; la sanidina i la leucita hi poden ésser presents i poden tenir minerals màfics rics en potassi (richterita, priderita).
Es tracta d’un aflorament de roques ultrapotàssiques amb nombroses singularitats mineralògiques, especialment i més conegut per l’abundància de cavitats reblertes de calcedònia.
L’aflorament de Zeneta (Cabezo Negro) forma part d’una sèrie de petites intrusions volcàniques distribuïdes a les proximitats de la província d’Alacant i que van ser citades per Templado et al. (1951) a la primera edició del citat mapa MAGNA escala 1:50.000 de la fulla 934 i on es descriu com una erupció traquítica que creua els materials encaixants del Miocè. Es recullen també algunes dades sobre el quimisme dels materials representats al treball de Fúster et al. (1967) sobre les roques lamprofíriques del sud-est d’Espanya i posteriorment Fernández i Hernández-Pacheco (1972) realitzen un estudi petrològic i geoquímic del Cabezo Negro de Zeneta i estableixen les relacions amb altres afloraments de roques ultrapotàssiques de la regió.
Aquest aflorament de roques lamprofíriques presenta un aspecte massiu, amb abundància de bretxes, estructures de refredament (disjuncions columnars), fenòmens de silicificació tardana (rebliments de calcedònia en geodes i altres cavitats), de carbonatació i altres processos lligats a les fases tardanes de l’erupció volcànica. Les roques presenten una coloració grisenca a negra amb fenocristalls allargats de flogopita, restes de piroxens molt alterats i abundant matriu vítria. La textura és porfírica hipocristal·lina amb una marcada orientació fluïdal. Al microscopi es poden reconèixer petits cristalls pseudomòrfics d’olivina, flogopita, biotita i abundant matriu vítria. Des del punt de vista petrogràfic, les mostres presenten variacions en la tonalitat del vidre, des de molt fosc a gairebé incolor. En els conglomerats de bretxes apareixen còdols de lamproïta fortament silicificats amb nombroses cavitats reomplertes de quars i calcedònia en petites fissures, acompanyats per quantitats variables de calcita. En aquest aflorament destaquen els xenòlits de diverses roques en el cos de les lamproïtes; els més comuns, de tipus granític amb quars (18%), ortosa (38%), plagiòclasis (27%) i biotita (16%), proporcions que corresponen a un monzogranit (veure diagrama QAPF). També apareixen xenocristalls d’andalucita, tant incolors com lleugerament pleocroics.
Els cristalls inicials d’olivina s’han alterat totalment i apareixen pseudomorfitzats per calcita, òxids de ferro, vidre esferulític o productes silícics. De vegades, les vores dels primitius cristalls venen delimitats per feixos de microcristalls de flogopita. Sobre el vidre volcànic destaquen petits cristalls aciculars de sanidina, flogopita, biotita i seccions idiomòrfiques de diòpsid en cristalls molt petits. L’apatita és el principal mineral accessori en grans parcialment corroïts per la pasta vítria.
La flogopita és el principal component d’aquestes roques i apareix en cristalls orientats en la direcció del flux o bé es concentren en nòduls. La biotita presenta una tonalitat més fosca i conté nombroses inclusions d’òxids de ferro, diferenciant-se dos generacions de cristalls segons la dimensió del gra.
El diòpsid és poc abundant i apareix en cristalls idiomòrfics incolors amb forta birefringència i exfoliació prismàtica.
La composició química de nombroses roques d’aquest aflorament mostren semblances amb els tipus fortunític i verític, potser més pròxim a aquest últim tot i que l’aspecte extern pugui recordar més a una fortunita.
Com a resum es pot indicar que els caràcters petrogràfics d’aquest aflorament indiquen un tipus intermedi de roques lamproítiques entre hipocristal·lines i vitrofídiques, formades principalment per cristalls de flogopita i vidre tal i com passa amb els tipus fortunític i verític. Destaca l’abundància de xenòlits de composició granítica, per la qual cosa el magma original s’ha enriquit en sílice, alúmina i àlcalis.
La visita i la troballa
S’han realitzat dues visites a l’aflorament durant l’any 2019 per a obtenir mostres. Una al gener i l’altre a Setmana Santa, coincidint amb la fira de La Unión.
El motiu de la visita havia estat unes mostres obtingudes com a regal i que venien etiquetades com a “calcedònies”. Ni l’aspecte/hàbit ni la duresa semblaven coincidir amb la calcedònia i, en canvi, a tots els documents consultats i fotografies de diferents grups mineralògics que visiten l’aflorament constaven com a calcedònia.
A la primera visita, vàrem recollir diverses mostres però la manca de temps ens va limitar el lloc d’on vàrem recollir aquestes mostres. És cert que hi ha d’altres indrets a la part superior i posterior del Cabezo on sembla que sí hi ha calcedònies, però les mostres obtingudes no ho eren.
Amb aquestes mostres vam procedir a realitzar les primeres anàlisis.
Primera anàlisis (RAMAN)
Els resultats van confirmar que es tractava d’una zeolita. Els cristalls, en alguns casos visibles sense binoculars, tenien diferents colors, des de translúcids, groguencs i alguns amb un malva/rosat similar a l’heulandita.
Aquests no varen ser concloents: indicaven que la zeolita pertanyia a la sèrie heulandita-clinoptilolita però no definien exactament quina de les dues espècies es tractava.
Segona anàlisi (SEM)
Els resultats de l’anàlisi per SEM-EDS de tres mostres (mostres 1 i 2: superfícies de fractura; mostra 3: superfície d’un cristall) de la zeolita es resumeixen en la taula següent:
De l’espectre Raman es dedueix que el mineral pot ser heulandita o clinoptilolita, ja que els espectres no són prou diferents per decantar-se cap una de les dues opcions. D’acord amb els criteris que defineixen la diferenciació entre heulandita i clinoptilolita, es considera que una relació atòmica Si/Al superior a 4 correspon a clinoptilolita; si és inferior, a heulandita [1,2]. La relació Si/Al que es dedueix de les anàlisis està compresa entre 6,5 i 7,6; per tant, es tracta de clinoptilolita. Pel que fa al altres cations presents, en l’anàlisi de les superfícies de fractura s’observen K i Ca, on el K predomina (relació K/Ca entre 1,9 i 2,7). En canvi, en l’anàlisi feta a la superfície d’un cristall la relació és aproximadament la inversa: Ca/K =2. D’acord amb això és possible que dues de les mostres analitzades siguin de clinoptilolita-K i l’altra de clinoptilolita-Ca, però també pot succeir que el mineral sigui només clinoptilolita-K amb una superfície enriquida amb Ca, donada la gran tendència de les zeolites a absorbir ions.
L’anàlisi SEM-EDS de les esferes que envolten els cristalls de clinoptilolita indica que només hi ha Si i O, per tant és tracta de sílice.
Conclusió
Podem dir que el Cabezo Negro de Zeneta és un lloc on sortiran més sorpreses. Verifiquem l’existència de calcedònia, calcita laminar, “zeolites”, biotita, flogopita, quars i olivina. També que les zeolites trobades son clinoptilolita-Ca i clinoptilolita-K. I tot en presència de roques ben singulars i sense descartar poder trobar la presència d’alguna altra zeolita.
Bibliografia
- https://www.mindat.org/min-1889.html
- https://www.researchgate.net/publication/270472860_Clinoptilolite-Heulandite_Nomenclature
- Bedillo Mulas, Félix, Brändle Matesanz, José Luis, “Asociaciones volcánicas ultrapotásicas (lamproíticas) Neógenas del SE de la Península Ibérica”.
- Mapa Geológico de España (MAGNA) 1:50000. Hoja 934.
- Región de Murcia, Consejeria de Agricultura y Agua, Dirección General de Patrimonio natural y Biodiversidad. “Actualización del inventario de lugares de interés geológico en la región de Murcia-2009.
- Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans
Imatges
Adolf Cortel i Joan Niella
Infominer 