Crec interessant començar parlant de l’autor del llibre. Un d’aquells homes de la nostra terra que avui seria tingut per un “gran i eficaç emprenedor”. Es tracta del professor Josep Dalmau Carles, nascut a Sant Cebrià dels Alls (municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) el 1857 i mort a Girona el 1928.

Com ens explica en Xavier Besalú (professor de pedagogia de la Universitat de Girona) (2), en Josep Dalmau Carles va ser un dels mestres pioners de la renovació pedagògica del primer terç del segle XX a Catalunya.

Després de començar a estudiar magisteri als 23 anys, en Josep Dalmau Carles viatjà a Madrid als seus 26 anys per tal d’obtenir la titulació de Mestre Normal.

El 1892 i als seus 35 anys va escriure el seu primer llibre i dotze anys després obrí una llibreria a la Plaça de l’Oli (Girona), una impremta al carrer de Sant Josep (Girona) i fundà la Societat Dalmau Carles i Cia., matriu de l’editorial Dalmau Carles, Pla S.A. la qual va editar el llibre que estem comentant el 1931, aprofitant la documentació recopilada per en Josep Dalmau Carles.

La primera pàgina, i que ens serveix de presentació de l’obra, és la següent:

Per tal de tenir una idea general dels temes tractats en el llibre podem donar un cop d’ull a l’índex:

És precisament en el capítol “Ciències físiques, químiques i naturals” i, més concretament en l’apartat d’ “Història Natural”, on trobem les nocions focalitzades al món de la mineralogia, concentrades en sis lliçons diferenciades que van des de la lliçó XXXV a la lliçó XL.

La primera d’aquestes lliçons ens parla del concepte de mineralogia i, com tants i tants libres de geologia de l’actualitat (més de 90 anys després), de la constitució de la Terra:

Em sembla interessant destacar el fet de trobar, al final de cada lliçó, uns “Exercicis orals” el contingut dels quals és, sens dubte, un petit aprofundiment tècnic del que s’acaba de veure en els paràgrafs anteriors i que, probablement, era tema dels exàmens orals, tant típics d’aquells temps:

La lliçó XXXVI ens comença parlant d’una curiosa classificació de les “pedres” basada en la resposta visual que es pot observar a l’atacar les mostres amb àcid:     

Com a aprofundiment en els coneixements d’aquesta lliçó, els “Exercicis orals” ens detallen, a modus de diferents pràctiques de laboratori, les següents:

Es fa al·lusió, per a diverses pràctiques, a la pedra foguera que així és com es coneix una “varietat de sílex, que en ésser ferida amb un tros d’acer ò d’una altra pedra, produeix espurnes” (enciclopèdia.cat) (3)

En la següent lliçó, se’ns parla de l’argila:

I pel que fa als “Exercicis orals”, aquests es focalitzen a ampliar els coneixements de la utilització de l’argila tant en el camp artístic com en l’industrial:  

Seguim avançant i en la lliçó XXXVIII ens trobem amb les explicacions bàsiques del guix i les pissarres, sempre basades en les reaccions de les mostres amb àcids:

En aquesta lliçó, els “Exercicis orals” es centraran, fonamentalment, en les diverses aplicacions del guix. Ens apareix l’aplicació de l’aiguacuit, “cola animal constituïda essencialment per gelatina pura i utilitzada com a adhesiu” (enciclopèdia.cat) (2):

Arribem a la lliçó XXXIX on apareixen finalment els minerals, tinguts, en aquell moment, com a “pedres cristal·litzades”. Se’ns hi exposa una molt bàsica classificació, encara que sense haver tingut en compte la ja existent classificació de J.D.Dana (James Dwigth Dana, febrer 1813 – abril 1895):

Els “Exercicis orals” es focalitzaran en ressaltar l’existència d’alguns minerals, esmentant tant la seva bellesa com les seves diverses aplicacions:

I arribem a la darrera lliçó d’aquest capítol dedicat a la Història Natural, més concretament a la Mineralogia i Geologia, la lliçó XL, en la que se’ns presenta una classificació dels diferents “terrenys”:

Els darrers “Exercicis orals” els trobem enfocats a parlar de la constant dinàmica geològica i de les conseqüències que comporta de cara a l’extracció dels diferents minerals i roques:  

Sens dubte que, amb el pas dels anys, s’ha anat avançant en coneixement (i jo diria que de manera exponencial) gràcies al desenvolupament de noves i cada vegada més sofisticades tecnologies que ens han permès aprofundir en el món de la Mineralogia i la Geologia.

Les pàgines anteriors ens il·lustren els coneixements que, en aquests camps, havien d’assolir els alumnes que desitjaven obtenir la graduació en “Primera Ensenyança” fa, insisteixo, 90 anys.

Bibliografia

• (1) Enciclopèdia escolar catalana. Josep Dalmau Carles, 1931.
• (2) Revista de Girona 294. Xavier Besalú, febrer 2016.
• (3) Enciclopèdia.cat (El cercador de referència en català).