Aquest volcà ha estat molt ben estudiat (Bolós et al., 2012; Pedrazzi et al., 2014). Els autors indiquen un procés en sis fases:

I. Estadi inicial. La depressió de la Selva presenta diverses falles alineades NO-SE, amb diversos aqüífers.

II. Fase freatomagmàtica-1 El magma ascendent aprofita les falles per a ascendir i contacta amb les aigües d’un nivell freàtic superficial. L’escalfament sobtat i la vaporització de l’aigua genera violentes explosions, que obren un cràter de tipus maar freatomagmàtic. Roques del subsol, gredes, bombes volcàniques i onades piroclàstiques de cendres molt calentes arrasen la zona.

III. Fase estromboliana-1. Quan l’aigua superficial ha estat vaporitzada totalment es dona un període de vulcanisme magmàtic, menys violent, amb cons de gredes de tipus estrombolià.

IV. Fase freatomagmàtica-2. La baixada de pressió del magma permet que l’aigua d’aqüífers profunds penetri i es doni un conjunt de violentes explosions freatomagmàtiques que destrueixen el con de gredes estrombolià.

V. Fase estromboliana-2. Altra cop, en desaparèixer l’aigua del medi, el vulcanisme torna a ser magmàtic i edifica el con d’escòries estrombolià que actualment podem veure dins de l’anell del maar actual.

VI. Fase efusiva final. La caldera s’omple amb colades de lava i omple l’interior de l’anell del maar, trencant part del cràter estrombolià petit.

Ja passada l’etapa eruptiva, el volcà es va anar omplint d’aigua i es va crear un gran llac i aiguamolls. A finals del s. xviii i principis del s. xix es va construir una galeria d’uns 800 m per al drenatge de les aigües interiors (avui dia encara visitable) i poder aprofitar les riques terres volcàniques per al conreu.

Actualment s’hi conreen cereals, farratge i avellaners. L’anell del maar es troba poblat per frondosos boscos d’alzinars i roures, amb replantacions de pinedes i eucaliptus.

També s’hi han realitzat extraccions mineres relacionades amb la greda, com la de Can Guilloteres (on actualment hi ha un aparcament, mirador i panells explicatius) o la de Can Costa.

Prop d’un camp de conreu al costat de Can Costa, vam recollir uns fragments de materials escoriacis amb nombrosos vacúols. Aquests materials negres porosos porten inclosos fragments lítics com: albita, quars, granits, gneis, olivina i vidres volcànics.

En algun d’ells vam observar, dins els vacúols, la presència de petits agregats globulars de cristalls incolors a blanquinosos, transparents a opalins i molt brillants.

Les imatges del microscopi electrònic de rastreig van mostrar dos tipus d’agregats cristal·lins en els cristalls brillants: uns formats per prismes allargats maclats en “creu” i uns altres formats per cristalls d’aspecte lenticular, també maclats.

Els primers estudis de caracterització es van portar a terme per espectroscòpia SEM-EDS.
L’anàlisi elemental de les tres tipologies d’agregats ens mostrà que tenien una composició molt similar. En tots ells predomina lleugerament el potassi sobre el calci.

Element	% atòmic
	RM3154	RM3131	RM3153
	Bowling	Globular	Lenticular
O	72.56	68.75	69.31
Si	15.57	18.49	16.19
Al	7.92	7.28	8.23
K	1.81	2.42	3.78
Ca	1.25	1.92	1.99
Na	0.43	0.58	0.23
Mg	0.23	0.50	0.27
Fe	0.23	–	–

Aquestes composicions són molt comunes en les zeolites. Amb aquests resultats, ja vam poder confirmar, pel seu hàbit cristal·lí, la phillipsita-K en el cas dels cristalls prismàtics maclats en “creu” (RM3154). Tanmateix, ho vam confirmar mitjançant l’espectre Raman.

En el cas dels agregats globulars (RM3131) vam obtenir un espectre coherent amb la phillipsita. Es va enregistrar tant la zona de baixa freqüència com la d’alta, on trobem els modes vibracionals de les molècules d’aigua.

Pel que fa als cristalls lenticulars (RM3153), l’espectre Raman obtingut és molt semblant al de la phillipsita però amb la desaparició d’una banda a 420 cm-1 i el desdoblament múltiple de la banda de la phillipsita que es troba a 475 cm-1, en bandes a 460 i 477 cm-1 i l’aparició d’una ampla banda a 332 cm-1. Aquests resultats són coherents amb la cabazita, en aquest cas, cabazita-K.

En altres vacúols hem identificat també phillipsita-K en feixos divergents.

Algunes mostres encara es troben en procés d’estudi i pot ser que es trobin d’altres zeolites o minerals característics d’aquestes escòries volcàniques

AGRAÏMENTS
Al Dr. Joan Martínez Bofill, gerent de GEOMAR Enginyeria del Terreny, a Joana Lluch i Enrique Rossell, tècnics de l’equip, per la seva amable acollida i facilitar-nos l’estudi de diferents exemplars mitjançant SEM-EDS. Al Dr. Tariq Jawhari, del servei d’espectroscòpia Raman, dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB). Al Dr. Joan Carles Melgarejo, pel seu suport continuat en la determinació de minerals del nostre país.

Versió en castellà: https://bit.ly/3xCfIX5

NOTES BIBLIOGRÀFIQUES

Pedrazzi, D., Bolós, X., Martí, J. (2014): “Phreatomagmatic volcanism in complex hydrogeological environments: La Crosa de Sant Dalmai maar (Catalan Volcanic Zone, NE Spain)”. Geosphere, vol. 10, núm. 1, pp. 170-184 https://www.researchgate.net/publication/259821063 [online, abril 2021].

Bolós, X., Barde-Cabusson, S., Pedrazzi, D., Martí, J., Casas, A., Himi, M., Lovera, R. (2012): “Investigation of the inner structure of La Crosa de Sant Dalmai maar (Catalan Volcanic Zone, Spain)”. Journal of Volcanology and Geothermal Research, vol. 247-248, pp. 37-48.

Ferrer, M.C., Riesco, M.: “Geòtop 356. La Crosa de Sant Dalmai”. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural. https://mineratlas.com/img/4/7/3/473.pdf [online, abril 2021].