Metazeunerita-kahlerita de la mina “Atrevida”, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Catalunya

Metazeunerita-kahlerita de la mina “Atrevida”, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Catalunya

Joan Rosell

La presència de minerals d’urani a la mina “Atrevida” és coneguda des de fa anys. Les primeres notícies es van publicar a Mineralogistes de Catalunya l’any 1990 (Viñals et al., 1990; Bareche, 1990). La presència d’urani en els dipòsits del Silurià i del Carbonífer a la zona de Prades van ser descrits per Carles Canet (Canet, 2001).

En l’article de Bareche (1990) es diu que es van recollir exemplars de minerals d’urani en un filó de barita explotat a cel obert. També s’indica que en les recerques amb comptador Geiger per tota la demarcació no van donar senyals que indiquessin altres mineralitzacions uraníferes. Tanmateix, a la mina “Tacho” hi ha certs materials (barita i minerals de Ni) que presenten certa emissió radioactiva.

Figura 1. Cristalls identificats com a zeunerita-kahlerita. Col.: E. Bareche. Foto: Joan Astor (disponible al fons Joan Astor – Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar).
Figura 2. Cristalls de zeunerita. Col.: E. Bareche. Foto: Joan Astor (disponible al fons Joan Astor – Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar).

En la imatge que il·lustra l’article (figura 1) observem un grup de cristalls d’aspecte tabular, pseudohexagonals, de color verd poma amb petits glòbuls de color marró, identificat com a kahlerita-zeunerita. Per a arribar a aquesta conclusió es presenta un espectre EDS on podem veure: arsènic, urani, coure i ferro.

Figura 3. Espectre EDS de l’exemplar de la figura 1 (Bareche, 1990).

La kahlerita és un arsenat hidratat d’uranil i ferro, de fórmula Fe2+(UO2)2(AsO4)2·12H2O, del sistema tetragonal i que pertany al grup autunita. Va ser descoberta l’any 1953 i porta el nom de Franz Kahler (1900- 1995), geòleg del Carinthian Landesmuseum, Klagenfurt (Àustria).

La zeunerita té la mateixa composició que la kahlerita, però amb coure en el lloc del ferro: Cu(UO2)2(AsO4)2·12H2O. També és tetragonal i pertany al grup autunita. Nomenada en honor a Gustav Anton Zeuner (1828-1907), físic i enginyer, director de l’Escola de Mines de Freiberg, a Saxònia (Alemanya). Aquest mineral, com d’altres del mateix grup, es deshidrata fàcilment perdent quatre molècules d’aigua, per convertir-se en metazeunerita: Cu(UO2)2(AsO4)2·8H2O.

Però, podem assignar la kahlerita a la paragènesi de la mina “Atrevida”? Molts, en les nostres col·leccions, tenim exemplars identificats com a kahlerita d’aquesta mina. L’exemplar que hem estudiat es correspon a un d’aquests. Es presenta com un cristall tabular de color verd dins d’una cavitat, entre cristalls de barita (figures 4 i 5).

Figura 4. Cristall tabular dins de la matriu de barita. C.V.: 3 mm. Col. i foto: J. Rosell.
Figura 5. Detall. C.V.: 1,5 mm. Col. i foto: J. Rosell.

Mitjançant espectroscòpia SEM-EDS hem obtingut una composició en la que el ferro no es detecta (figures 6, 7 i 8). La composició és coherent amb metazeunerita. Però també observem que en els resultats apareixen bari i sofre.

Figura 6. Imatge SEM del cristall de metazeunerita (RM3412). C.V.: 0,4 mm. Foto: J. Rosell.
Figura 7. Resultats analítics EDS.

Figura 8.- Espectre SEM de la mostra RM3412.

Aquest fet es deu a que la mostra no ha estat recoberta amb carboni, per la qual cosa la zona d’impacte del feix d’electrons és més difosa, i es detecta la barita (BaSO4) dels voltants, degut a que quan el feix d’electrons incideix sobre el mineral i s’emeten raigs X, alguns d’aquests exciten els elements dels minerals adjacents, els quals emeten nous raigs X des d’àtoms de sofre i bari, de la barita que envolta l’analit (figura 9).

Figura 9.- Emissió i detecció de raigs X de minerals adjacents en un anàlit.

Observant la mostra analitzada en l’article de 1990, podem veure que sobre els cristalls hi ha diversos agregats globulars molt probablement d’escorodita, arseniosiderita o, fins i tot, de goethita, tots ells minerals amb ferro. Poden aquests agregats haver emmascarat els resultats de l’anàlisi EDS? No ho sabem. L’aspecte dels cristalls, cal dir-ho, es prou diferent al que hem analitzat nosaltres (RM3412). Només caldria analitzar de nou la mostra antiga amb els aparells que disposem actualment, molt més sensibles i precisos.

A Catalunya s’ha identificat, com una raresa, a la mina “Eureka”, com a cristalls tabulars submil·limètrics (<40 μm) en grups radials que pseudomorfitzen gersdorffita prop d’uraninita i digenita (Castillo-Oliver et al., 2020).

També animem a aquells de vosaltres que teniu exemplars etiquetats com a kahlerita que us poseu en contacte amb nosaltres per a poder realitzar noves mesures EDS. D’aquesta manera podrem confirmar (o no) una espècie ben poc habitual.

Bibliografia
Viñals, J., Bareche, E., Coca, J. (1990): “Mines de Catalunya: Vimbodí (II)”. Mineralogistes de Catalunya, 4, 213-227.

Bareche, E. (1990): “L’urani a la mina Atrevida”. Mineralogistes de Catalunya, 4, 228-230.

Canet, C. (2001): Dipòsits sedimentàrio-exhalatius del Paleozoic del SW dels Catalànides: model de dipòsit. Tesi Doctoral. Director: Melgarejo i Draper, Joan-Carles. Universitat de Barcelona. Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Barcelona. 414 pp. http://hdl.handle.net/10803/667072 [Desembre, 2021].

Castillo-Oliver, M., Melgarejo, J.C., Torró, L., Villanova-de-Benavent, C., Campeny, M., Díaz-Acha, Y., Amores-Casals, S., Xu, J., Proenza, J., Tauler, E. (2020): “Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia”. Minerals, 10, 34.

Astor, J.: El món dels minerals. Classe VII, fosfats, arsenats i vanadats (3a part). Disponible en línia. https://issuu.com/joanastor/docs/fosfats_3a_part [publicat 2014, visitat desembre, 2021].

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s