Les Mines de l’Afrau (Tagamanent)  Recull topogràfic

Ferran Cardona Oliván

Propòsit

Va ser l’any 2010 quan vaig visitar per primera vegada les mines de l’Afrau, llavors ja de difícil accés en haver estat esborrats els camins i estar tot l’entorn envaït per les bardisses. L’aparent complexitat de les seves galeries em va decidir a realitzar la topografia de les diferents mines per tal de tenir un coneixement dels seus desenvolupaments en l’espai.

La veritat, però, és que aquella decisió es va anar posposant any rera any i va quedar en un no res. Finalment, i davant la insistència del company Jordi Vilallonga, incansable investigador i cercador de les mines del Montseny, l’abril de 2022 vaig acomplir aquell propòsit. Havien passat 12 anys!!

Les diferents topografies es van realitzar en el decurs de 4 sortides en les que vaig assajar accedir a les mines per diferents indrets, tots ells complicats per l’absència de camins, els grans pendents dels vessants i la invasió d’esbarzers, arítjols i d’altres bardisses de mal transitar.

L’explotació de les mines de l’Afrau va tenir el seu punt culminant a la dècada de 1970 i sembla ser que es va abandonar en els primers anys de la dècada de 1980. Tot i que no han passat massa dècades d’ençà el tancament de les mines, poques dades gràfiques o documentals es conserven d’aquella època. De fet, jo no he vist cap fotografia i la documentació és gairebé inexistent. Sobre el terreny, més enllà de les galeries mineres, són pocs els vestigis que queden: les restes d’alguna vagoneta abandonada sense rodes, una gran tremuja rovellada, els abaixadors del mineral, una cabana enrunada, restes d’un motor utilitzat probablement com a generador, algun dipòsit per a emmagatzemar aigua…, i la furgoneta. Sí, una furgoneta que un es fa creus de pensar com va poder arribar fins aquí.

I és que, malgrat l’actual solitud i inaccessibilitat de l’indret, en un altre temps hi va haver molta activitat. Els miners grataven la roca per a obtenir la fluorita, mineral que té diferents usos industrials. El material extret era transportat per un camí de sang – actualment intransitable – que tot fent alguna marrada pujava fins al pla del Torn per a després davallar cap a la riereta de Vallcàrquera i d’aquí al Figaró. Poc queda de tot això; ni sobre el terreny ni – el que és pitjor – en la memòria.

Fora de les consideracions fetes més amunt, vull aclarir que el present article no tracta ni de la història d’aquestes mines, ni de les tècniques d’explotació, ni tan sols dels aspectes geològics o mineralògics. Això ho deixo per als que tenen un major domini en les respectives matèries.

Aquest article es limita a fer un recull de les topografies efectuades, complementat amb algunes fotografies, principalment de les boques. En alguns casos es fa una comparativa entre fotografies realitzades el 2010 amb les de 2022 per tal de veure els canvis produïts pel pas del temps. Tanmateix, s’han pres les coordenades amb GPS de totes les mines.

I, per a finalitzar, el meu agraïment a Jordi Vilallonga i a Francesc Roma, amb els que he compartit moltes jornades en la localització i recerca de mines en aquest sector del Montseny occidental i dels que he aprés molt.

Ferran Cardona. Abril de 2022

L’entorn

Ens trobem al Montseny occidental, just al SE del turó de Tagamanent. Entre el turó i la masia de Bellver s’inicia un solc profund, el sot de l’Afrau, que aigües avall passa a denominar-se sot de les Mines. Es tracta d’un territori aspre, de mal transitar, on els antics camins han desaparegut i la vegetació no ens ho posa fàcil. La roca granítica origina relleus amb crestes molt marcades, com és el cas del serrat de les Sapines de Dalt, amb el característic turó dels Corbs.

Les Mines

Hem localitzat un total de 10 mines que, a efectes únics de descripció, hem anomenat amb les lletres de la A a la J. Les dues últimes només són cates. Les A i B són dues boques d’una mateixa mina. La mina G té dues boques properes. Aquestes són les mines, amb indicació del seu recorregut i les coordenades ETRS89.

Mina A-B

Mina caracteritzada per tenir dues boques. Creua per sota d’un esperó rocallós. Segueix la direcció del filó principal (WNW-ESE). Prop de la boca “A” hi ha un abaixador de mineral Galeries de mida regular amb algun esllavissament.

Mina C

Situada a 32 m de la Mina B. Galeria molt recta, tret del tram final, relativament ben conservada i de secció  molt uniforme. Segueix una direcció gairebé perpendicular al filó principal. Just abans d’entrar hi ha una inscripció  feta sobre ciment amb la data de 1973.

Mina D

Mina situada al costat de la furgoneta. La boca, que encara conserva la porta, està força obstruïda, fins al punt que resulta dificultós entrar-hi. La boca queda separada de la furgoneta per una trinxera.

La Furgoneta

Sens dubte el símbol més emblemàtic de les mines. Situada a un lloc que actualment ens sembla sorprenent. Es tracta d’una furgoneta Citroën Type H. En les diferents versions, la Type H es va fabricar entre 1947 i 1981. La de la foto correspon a la primera versió, que es va deixar de fabricar l’any 1964, i que està caracteritzada per tenir el parabrises en dues seccions.

Mina E

Mina en forma de T, a uns 12 m de la tremuja. Les galeries son de bona mida. Al seu davant hi ha un abaixador de mineral cap a la tremuja, que servia per a carregar el mineral per al seu transport.

Mina F

És la mina més important; porta la direcció del filó principal. Estructurada en dos nivells d’explotació que es comuniquen mitjançant 6 pous per on s’abocava el mineral del pis superior a l’inferior (“coladers”). En el seu interior trobem el polvorí, amb dues cambres per a guardar els explosius.

La mina F, coneguda com a mina “Gato”, té una única boca. Als pocs metres, la galeria es bifurca en un punt on s’obre un pou a l’exterior i dóna lloc als dos nivells d’explotació. Encara es conserva un jaç que suposem faria servir el vigilant.

Mina G

Els dos nivells d’explotació transcorren sobreposats en  bona part. El superior a una  cota 7 m per damunt de  l’inferior.   Els 4 pous de comunicació (“coladers” en terminologia minera) servien per a abocar el mineral del nivell superior a  l’inferior, per on circulava la  vagoneta.  Aquesta tècnica d’explotació  només la trobem a les mines “F” i “G”, les més importants pel seu recorregut.

Mina H

Aquesta mina queda relativament separada de la resta de mines i a una cota sensiblement superior. Es caracteritza per tenir dues boques, una horitzontal i una altra en forma de pou amb una vertical de 7 m. Dintre hi ha un nou pou de 9 m de fondària que finalitza cec. Es tracta de la única mina en la que ha calgut utilitzar material espeleològic per tal d’explorar-la.

Mines I i J

Es tracta de dues cates d’escàs recorregut. Per la seva poca rellevància no hem considerat fer l’aixecament topogràfic.Es troben a cotes elevades, per sobre de la resta de mines.