Crònica sortida Can Llavor (11/6/2022)

Prudenci Gatell

 

 

Dissabte 11 de juny va ser el dia escollit per a fer la sortida del Grup a Can Llavor. Situat a l’extrem nord del massís de les Guilleries, dins el terme municipal de Susqueda però ben a prop de Sant Martí Sacalm, el punt de trobada va ser el parc de bombers d’Amer. Força calor ja a primera hora, que augurava una jornada sufocant.

Repartits els participants optimitzant l’ocupació dels vehicles, es va enfilar carretera amunt per uns paisatges naturals d’una verdor sorprenent. Ja prop del cim, es va agafar el trencall per la pista forestal que, en el moment en que es va allunyar de les cases, va esdevenir un camí força irregular. Un cop a lloc, el darrer tram es va fer a peu.

A mode introductori, explicar que l’aflorament-jaciment visitat és format per tres punts: Can Llavor, el Puig del Pedró i el Torn.  La primera parada va ser al segon, ja que es trobava al mig de l’itinerari. Allà, en Lluís Clapés, amb la col·laboració d’en Josep Barnés, ens va fer una exhaustiva explicació sobre la geologia de la zona i el com i perquè s’han format les mineralitzacions existents. Us recomanem llegir el seu article a Infominer 63 (2/2015), per a ampliar el vostre coneixement sobre el tema i com a bon complement a aquesta crònica.

De manera resumida, les Guilleries es troben en un context paleozoic, format per roques bàsicament metamòrfiques, molt antigues, que es van veure afectades per intrusions magmàtiques posteriors. És en aquestes zones de contacte on es van formar els skarns on es troben aquests materials calcosilicatats característics, amb tota la mineralització associada. Pel que fa a la intervenció de l’home, no hi ha hagut mai una activitat extractiva de gaire importància. Es van registrar a principis del s. XX algunes concessions per mines de ferro, sense arribar mai a treballar-hi amb gaire intensitat. No obstant això, de ben segur que s’hi van fer prospeccions i rases, que a dia d’avui apareixen en forma de terregalls.

Tornant al que va ser la sortida, al Puig del Pedró, aflorament natural, es va fer tota l’explicació. D’allà estant, vam veure les labors del paratge del Torn, on s’hi havia trobat material metàl·lic. Es van poder recollir un bon grapat de mostres d’hedenbergita, el mineral més comú i abundant, que apareixia en feixos molt definits. En funció del grau de meteorització es presenta en tonalitats verdes o més fosques. Amb paciència i constància, es va trobar també alguna mostra de possibles augites, ben curioses, ja que el seu origen metamòrfic és diferent de les habituals del volcà de Roca Negra, per exemple. De tant en tant apareixien alguns metalls entre els feixos.

Després d’una bona estona picant i seleccionant el material, vam traslladar-nos a la zona de Can Llavor, on presumiblement hi hauria hagut activitat extractiva. Tot el marge dret de la pista era conformat per un terregall prou extens, format per una mena de “gossan” i on la vegetació havia respectat el lloc. Vam poder gaudir d’una experiència interessant: amb imants, va ser ben fàcil recollir les mostres de magnetita (massiva, això sí) que es trobava dispersa.  També s’hi barrejava pirrotina i algun altre mineral metàl·lic. Els més abundosos, però, eren aquests citats. Limonita, hematites i goethita complementaven la paragènesi visual, donant unes tonalitats de colors ocres i vermellosos. Algun petit fragment, amb la llum del sol directa, oferia reflexos irisats.

Ja propers al migdia, cap a la una, els assistents van anar retirant-se esglaonadament. Val a dir que la calor apretava i ja s’havia pogut recollir per part de tothom un bon grapat de mostres representatives. Aquesta retirada va ser on es va produir l’anècdota, o millor incidència, de la jornada. Malgrat els vehicles que es van utilitzar per a accedir al jaciment estaven preparats per a circular per pistes de muntanya, al camí hi havia un bon nombre de rocs i pedres i un dels cotxes va punxar; i ben punxat! Ai làs! Tots els cotxes del darrere van quedar atrapats, afortunadament no n’eren massa, i va començar la segona part de la sortida: convertir-se en mecànics, i fer un canvi de roda en una superfície inclinada i irregular! Amb la participació de tothom l’empresa va reeixir exitosa i tothom va poder retornar a casa sa i estalvi!!!