MINERGUALBA 2022

Jorgina Jordà

 

El passat dissabte 15 d’octubre es va celebrar a Gualba la IV edició de la fira d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA, que va tenir lloc a la pista poliesportiva 1 d’Octubre, un espai molt ampli i on hem estat molt còmodes.

L’esdeveniment va comptar amb representants de pràcticament tota la geografia catalana.

Es va poder gaudir de molta varietat mineralògica. Des de minerals de jaciments clàssics com calcita de Santa Eugènia de Berga; arsenopirita i sepiolita de Setcases; fluorita (d’un color molt bonic) de Sant Marçal; fluorita, cerussita i galena, de la pedrera Berta; òpal de Caldes de Malavella; linarita, auricalcita i barita d’Ulldemolins; quars, microclina i albita de Massabé; una gran quantitat de mostres de fosfats de la mina la mina Elvira, Bruguers (tinticita, fluorapatita, aragonita, montgomeryita, planerita, etc.); i minerals del Turó de Montcada, entre els quals hi destacava un exemplar d’al·lòfana de gran mida, avui en dia impossible de trobar.

També, minerals d’altres d’indrets menys coneguts, com ara calcita de la pedrera del Sot de Goleres, Castellar del Vallès, o del Coll de Pal, Bagà. Una curiosa calcedònia amb rosetes, del pantà de Santana, Ivars de Noguera; aerinita de la presa de Canyelles; clorita pseudomòrfica de cordierita del Coll de la Boquera, Mont-ras; microclina i quars d’Arbúcies; o quars i feldspat del Pla d’Encendra, Viladrau; fluorita de Tossa de Mar; aragonita d’Esterri d’Àneu; i també bones mostres de prehnita amb quars de Gerri de la Sal.

I és clar, mostres dels quarsos ametista de Santa Coloma de Farners, premiats a la darrera fira de Sant Celoni.

De la resta de la Península Ibèrica, cal destacar les mostres de pirita i sofre de la Cañada de Verich, Terol; guixos d’un gran nombre de localitats com ara Fuentes de Ebro o Montalbán; piromorfita de la mina Florisada, El Endrinal, Salamanca; magnesita molt bonica de la pedrera de los Serranos, Alacant; cassiterita d’una localitat poc coneguda com és Vilches, Jaén; wulfenita i, menys habitual, vanadinita de Las Albuñuelas, Granada; cinabri de la mina Escarlati, Puerto de las Señales, Lleó; i un llarg etcètera.

En l’àmbit internacional, hi tornava a haver molta representació de minerals del Marroc (vanadinita, malaquita, atzurita, fluorita, calcita, piromorfita, etc.) i també del Vietnam: espinel·la, robí…

Tampoc no van faltar els micromuntatges de localitats variades com: anatasa, titanita i fluorapatita, de Vielha; esfalerita, tetraedrita, semseyita, ullmannita i bottinoïta de Lanzuela, Terol; duftita de Cabezo de Hierro; sulfurs i carbonats de la pedrera Berta; willemita de Sant Fost de Campsentelles; i unes boniques mostres de titanita, fluornatropiroclor i aegirina de les illes Açores.

Menció especial per als minerals poc coneguts, només aptes per als qui volen tenir la màxima representació d’espècies i també per les mostres de localitats tipus, com ara la vauxita de la mina Siglo XX, Llallagua, Bolívia; o la kulanita amb fluorapatita de Rapid Creek, Yukon, Canadà.

Es van fer els tallers d’iniciació a la mineralogia, coordinats pel GMC, i que estaven dirigits a tots els visitants però, especialment, als més petits.

També es va poder fer donació d’alguns exemplars per al Museu de minerals de Gualba, amb l’objectiu de que a poc a poc es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.

Per  a acabar, per als qui van voler sumar-se, es va realitzar un dinar molt distès i agradable amb tot d’anècdotes i històries mineralògiques de sobretaula.

Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d’aquesta ja quarta edició de MINERGUALBA i, en especial, a l’Ajuntament de Gualba i al Grup Mineralògic Català, per l’esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest del que tots en podem gaudir.