El Museu de Minerals del Cantó d’Uri, Seedorf, Suïssa.

Paulí Gispert.

El museu de minerals del cantó d’Uri (Suïssa) es troba al petit poble de Seedorf, a uns 50 km al sud de Zuric i a 2 km a l’oest de la històrica ciutat d’Altdorf. L’any 1978 els Amics dels Minerals del cantó d’Uri (Urner Mineralienfreunde) van acordar la creació d’un museu dedicat a l’exposició de minerals alpins.

El museu està instal·lat en diverses sales d’un antic edifici del segle XVI, construït amb pedra i fusta. L’edifici va ser restaurat en el període de 1978-1981, forma part del patrimoni cultural i actualment està sota el patrocini de la UMF, que gestiona les exposicions ja des de la primera inauguració el 30 de maig de 1981.

A més de les 16 vitrines de minerals, el museu conté una gran quantitat d’elements decoratius, panells informatius i fotografies històriques.

Cada any i a mitjans de maig s’obre als visitants una nova exposició dels minerals alpins aportats tant per buscadors professionals (strahlers) com per col·leccionistes. El dia de la inauguració s’organitza una petita festa a l’aire lliure on conviden als assistents a gaudir d’un refrigeri. La trobada serveix també per a comentar i mostrar les darreres troballes o adquisicions.

La temporada alpina a gran altitud és molt curta; la prospecció i recollida de minerals requereix una gran experiència, habilitat, molta paciència i, per descomptat, sort. L’exposició es renova cada any i roman oberta fins a mitjans d’octubre.

Les fissures conegudes més grans dels Alps suïssos es troben en direcció sud-oest a nord-est: són las de Tiefengletscher (gelera de Tiefen), Planggenstock, Sandbalm i Pfaffensprung. La gelera de Tiefen està situada en els confins uri-bernesos del massís autòcton de l’Aar. Aquest massís constitueix la regió clàssica dels grans cristalls de roca i pot denominar-se autòcton ja que no va ser desplaçat arran dels moviments de la formació dels Alps. La roca mare és el granit del massís central de l’Aar, tal com apareix a la gelera de Fiesch, al Grimsel, al Galenstock, o entre Gurtnellen i Andermatt.

Una extraordinària troballa de cristalls de quars morió (rauchquarz) va tenir lloc el 1868 quan un equip comandat pel guia de muntanya Peter Sulzer va localitzar una gran fissura a la gelera de Tiefen (cantó d’Uri). La cavitat mesurava 6 m. de llargada, 4 m. d’amplada i uns 2 m. d’alçada. Van poder extreure més de catorze tones de cristalls, mesurant alguns un metre de llarg, pesant fins a 150 quilos. Els museus d’Història Natural de Ginebra i de Berna conserven una gran part d’aquests cristalls, encara que també en tenen els museus d’Aarau, Basilea, Winthertur, St. Gallen, ETH Zuric i el Museu Alpí de Berna, entre d’altres.

El Vorderer Zinggenstock és un cim de 2.915 m. d’altitud que es troba al sud del cantó de Berna. Està situat a l’extrem oriental d’una línia de carenes que separa les valls de l’Oberaar i de l’Unteraar. A l’oest es troba el Hindere Zinggenstock (3.041 m).

A la tardor de 1965, els germans Ernst i Hans Rufibach, grans cristallers originaris de l’Oberhasli, van trobar una gran fissura al Vorderer Zinggenstock, a vuit-cents metres per damunt del llarg llac artificial del Grimsel. Aquesta extraordinària cavitat estava entapissada per magnífics cristalls de quars morió. L’estiu de l’any 1971, Hans Rufibach i els seus fills Alfred i Andreas, pertanyents a una prestigiosa família d’strahlers de Guttannen, així com dos amics seus, del poble de Meiringen, van perdre la vida quan tractaven de baixar un fantàstic bloc de cristalls de quars, d’uns 300 kg., que havien aconseguit extreure d’una fissura del Zinggenstock.

En les darreres dècades s’han trobat magnífics cristalls de quars morió i de fluorita rosa al Planggenstock (2.823 m), cim situat al municipi de Göschenen, al cantó d’Uri. A la tardor de 1993, els strahlers Franz von Arx i Paul von Känel van aconseguir obrir una gran cavitat localitzada a la pared nord-est. Amb una amplada de 10 a 15 m., una profunditat d’uns 20 m. i una alçada de 60 a 70 cm., la cavitat estava plena de cristalls de quars, acompanyats de cristalls individuals de fluorita rosa. Els cristalls de quars mesuraven fins a 25 cm. i el més gran pesava uns 200 kg.

Els mateixos buscadors van trobar el 2005 una altra gran cavitat, contenint prop de quaranta-cinc cristalls de quars morió (rauchquarz) d’una mida, transparència i bellesa que no s’havien vist a tota la regió alpina en els darrers 400 o 500 anys! Cristalls gegants amb una llargada de fins a un metre i grups de cristalls pesant quasi bé 450 kg. Els cristalls solts i els grans grups totalitzaven unes dues tones. Una representació d’aquests  cristalls es pot admirar al Museu d’Història Natural de Berna.

Una altra gran troballa realitzada pels esmentats Franz von Arx i Paul von Känel va tenir lloc el 2008. Aquest conjunt d’espectaculars cristalls va ser adquirit pel Museu d’Història Natural de Berna i des del maig de 2011 forma part de la seva important col·lecció de minerals alpins.

Referències bibliogràfiques

Dollinger H. (1998). Das Urner Mineralien-Museum in Seedorf. Schweizer Strahler, vol. 11, pp 291-294.

Gispert. P. (1986). La descoberta dels grans cristalls de quars fumat de la gelera de Tiefen. Mineralogistes de Catalunya, vol. 3, núm 5, pp. 126-134.

Stalder. H. A, Haverkamp. F. (1973). Minéraux. Trésors de nos Alpes. Editions Mondo. Lausanne.

Von Arx F. (1995). Die grosse Kluft am Planggenstock (UR). Schweizer Strahler, vol. 10, pp. 201-206.

Watchler M. (2007). Die Riesenkristalle des Paul von Känel und Franz von Arx. Lapis. 7-8, pp. 59-65.

Nota de l’autor:

Fotos de l’any 2017

En els textos de les figures es fa constar el terme ‘Exemplar’ en lloc del de  ‘Col·lecció’.

Això és degut a que hi ha expositors que són col·leccionistes però també buscadors (strahlers), per la qual cosa pot ser que alguns exemplars actualment ja han estat venuts i pertanyen a alguna altre col·lecció.

Hi han algunes fotos sense crèdits de col·leccionista o buscador. No és cap oblit; no hi constava.