Visites geològiques: El Colorado Provençal, Rustrèu, Provença-Aups-Còsta d’Azur
Joan Rosell
Per si algun dia us perdeu per les terres de la Provença, us recomanem que us passeu pel que els francesos anomenen el “Colorado Provençal”. En aquesta zona s’hi han gravat fins i tot pel·lícules de l’Oest Americà… Un lloc curiós de visitar.
Aquest enclavament d’interès geològic i miner està proper al poble de Rustrèu (Rustrel en francès), al departament de Valclusa, prop d’Ate (Apt) i a uns 60 km a l’est d’Avinyó, a la regió de Provença-Aups-Còsta d’Azur (Provença-Alps-Costa Blava).
Una pinzellada d’història geològica
Fa uns 125 milions d’anys (MA), una part de la Provença estava recoberta per un mar poc profund on es van dipositar capes de calcàries i margues grises. Fa 120 MA, els rius hi van transportar sorres que es van acumular en aquests fons marins, amb gran profusió de fòssils com eriçons i foraminífers. Barrejats amb aquestes sorres s’hi van dipositar argiles verdoses riques en ferro, aportades principalment pels excrements dels crustacis que vivien en els bancs de sorra. Després, el ferro es va combinar amb els minerals presents a la sorra per a formar una primera argila verdosa molt ferruginosa, anomenada “glaucònia”, rica en glauconita (sic), un aluminosilicat de ferro que es forma en sediments marins.
Fa 100 milions d’anys, a causa de moviments tectònics, aquests gresos van pujar a la superfície, amb un clima tropical i humit. Sota l’acció de les aigües meteòriques, la “glaucònia”, juntament amb les calcàries i els minerals de les argiles, es transformen en un caolí fortament acolorit per òxids i hidròxids de ferro com l’hematites i la goethita. Els grans de quars romanen en aquestes roques. Són els nivells acolorits que observem avui dia.
Una mica d’història minera
Encara que aquests pigments naturals van ser extrets durant segles de forma rudimentària, l’època de major explotació es troba entre el 1876 i el 1930. En aquest període, a Rustrèu, se serveixen de l’aigua per a arrossegar i separar les sorres dels ocres. La sorra, més pesada, queda dipositada al principi dels corrents d’aigua, mentre que els ocres circulen fins a basses de decantació transportades per l’aigua.
Aquestes terrasses cobertes d’aigua on es dipositen aquests llims, d’una manera semblant a la de les salines, van assecant-se sota l’intens sol de l’estiu, deixant una crosta gruixuda d’ocres. Per aquesta raó els períodes estivals eren els que aprofitaven per a aquesta mineria. Després de tallar el fang ja sec en panots, aquests es transportaven als molins per a ser triturats i reduïts a una pols fina per al seu ús. Les aplicacions principals d’aquests ocres eren per a expressar el cautxú o servir de pigments amb diferents aplicacions: pintures a l’oli, aplicacions alimentàries, per a recobriments…
El 1871, el primer “ocrier”, Jean Allemand, utilitzava molins de farina per a fer-hi els ocres. Aquest treball va continuar fins al 1991, any en què es va retirar el darrer “ocrier”.
La visita
Com sol ser habitual a França, les visites a aquest enclavament geològic i miner estan perfectament organitzades. Després de pagar la corresponent entrada (6€ per persona) pots aparcar a una zona molt àmplia al costat de diversos bars i restaurants, amb taules per a pícnic.
Es plantegen dos itineraris: el blau, que dura tres quarts d’hora, amb un recorregut d’uns 2 km, que permet veure la part anomenada “el Sàhara”; i el taronja, que pot durar una hora i tres quarts i amb un recorregut d’uns 4 km. Aquest darrer és el més indicat i es solapa al principi amb el recorregut blau, després s’endinsa als boscos fins arribar a les anomenades “xemeneies de fades” passant pel “Desert Blanc” i torna a la zona d’aparcament.
I si teniu ganes d’explorar, per les zones properes del Parc Natural de Luberon, també hi trobareu formacions geològiques similars també força espectaculars, però de no tant fàcil accés. Penseu que la formació s’estén més de 100 km…
Per a més informació d’horaris, tarifes, reserves, etc:
Per informació mineralògica:
www.mindat.org/loc-306827.html
Altres llocs propers:
– Explotacions de sorres per a fer vidre a Entraigas de Sòrga (Entraigues sur Sorgue).
– Jaciments de bauxites en direcció a Var.
Infominer 