Celestina i altres minerals d’Azaila, Terol

Joan Rosell

La presència de grans nòduls de sílex en els terrenys terciaris en els límits entre les províncies de Terol i Saragossa és ben conegut des del segle XIX (Cortázar, 1885). Aquests blocs, amb grandàries de fins a 50 cm, han estat acumulats en la perifèria dels camps de cultiu en algunes zones.

Dins d’aquests blocs de sílex, sovint, trobem cavitats que es troben entapissades de cristalls de quars, a vegades de la varietat ametista, juntament amb algunes altres espècies interessants. La duresa d’aquests blocs fa que la cerca de minerals sigui tasca àrdua i fins a perillosa quan estelles de sílex surten disparades com a projectils en treballar-los amb la maça, la qual cosa pot provocar talls i danys oculars greus si no es porten equips de protecció.

El mineral més habitual que trobem, com ja hem dit, és el quars ametista. Brillants cristalls que entapissen les cavitats. Però el més atractiu per als col·leccionistes de ben segur és la celestina. Aquesta espècie ja va ser citada en altres jaciments de la zona com Lécera (Saragossa) per Calvo (1988) i el mateix autor indica els jaciments d’Azaila (Terol) en treballs posteriors (Calvo et al., 1998; Calvo, 2018).

Els jaciments d’Azaila i Lécera es troben en una àmplia formació miocènica composta per estrats de guixos, juntament amb altres materials de tipus detrític. Aquests materials van ser dipositats després de l’evaporació de les aigües d’un mar interior que ocupava l’anomenada Depressió Terciària de l’Ebre i que va ser reblert, des de principis del Cenozoic fins a finals del Miocè, per sediments continentals terciaris. Els exemplars que presentem procedeixen del paratge anomenat Los Pedreñales, pròxim a Azaila i pertanyent a la zona evaporítica de Belchite-Híjar.

Els cristalls de celestina, sulfat d’estronci (SrSO₄), es troben dins de les cavitats del sílex. A vegades, aquestes cavitats es troben totalment plenes de guix (selenita), molt transparent, i que permet veure si en el seu interior hi ha cristalls de celestina. La tècnica habitual consisteix a deixar la mostra en aigua tèbia durant dies fins que el guix es dissol, procés molt lent a causa de la seva baixa solubilitat. En altres cavitats els cristalls apareixen sense guix.

Els cristalls de celestina d’Azaila presenten una riquesa de facetes molt notable, amb una transparència, lluentor i color melat que els fan molt atractius per al col·leccionista. S’han trobat cristalls de fins a 20 mm, però habitualment no sobrepassen els 5 mm (Calvo, 2018).

A més del guix, quars (hialí, ametista i, a vegades, fumat) i celestina, altres minerals es poden trobar en aquestes cavitats. Altres espècies que es poden trobar a Los Pedreñales són: jaspi i calcedònia (varietats criptocristal·lines de quars); tyuyamunita (Ca(UO₂)₂(VO₄)₂ · 5-8H₂O), un mineral amb urani molt poc habitual al jaciment;  i sepiolita (Mg₄(Si₆O₁₅)(OH)₂ · 6H₂O) com a producte d’alteració del sílex.

També podem trobar malaquita (Cu₂(CO₃)(OH)₂), habitualment com a agregats compactes de color verd que emplenen fissures, rarament microcristal·lina, juntament amb una mica d’atzurita (Cu₂(CO₃)(OH)₂). L’origen d’aquests carbonats secundaris de coure cal relacionar-lo amb unes masses negres, que també emplenen fissures i els acompanyen, l’anàlisi de les quals indica que es tracta d’un sulfur de coure: covellita (CuS). En la fotografia adjunta observem una minúscula esfera d’aquesta espècie mineral.

Bibliografia

Cortázar, D. (1885): “Bosquejo fĭsico-geoloǵico y minero de la provincia de Teruel”. Boletín de la Comisión del mapa geológico de España. Impr. M. Tello, Madrid. 345 pp. https://catalog.hathitrust.org/Record/009218027 [on-line, 3/2022].

Calvo, M., Besteiro, J., Sevillano, E., Pocovi, A. (1988): “Minerales de Aragón.” En col. Temas, Geología. Mira Editores, Zaragoza. 152 pp.

Calvo, M., Gascón, F., Sevillano, E. (1998): “Cristalls de celestina i minerals associats a Azaila (Terol)”. Mineralogistes de Catalunya, vol. 7, núm. 2, pp. 71-78 (català). Revista de Minerales, 1999, vol. 1, núm. 7, pp. 199-206 (castellà).  http://milksci.unizar.es/miner/remetallica/celestina.pdf [on-line, 3/2022].

Calvo, M. (2018): “Minerales de Aragón”. Ed. Prames, Zaragoza. 463 pp.

MINDAT.ORG. Los Pedreñales, Azaila, Aragó, Espanya.