MineralExpo Sant Celoni 2022

Resenya MineralExpo Sant Celoni 2022

Jorgina Jordà

Després d’un parèntesi de dos anys provocat per la pandèmia, per fi s’ha pogut celebrar novament la MineralExpo Sant Celoni, al teatre de l’Ateneu de Sant Celoni.

Només arribar, la primera parada que vam fer va ser a l’estand dels nostres companys del Grup Mineralògic Català, organitzadors de la fira.

Foto: Martí Rafel.

Com sempre, va haver-hi molta varietat de minerals, tant de Catalunya com de la resta de la península i d’arreu del món.

Començaré destacant alguns minerals que m’han cridat l’atenció per diferents motius com ara la seva qualitat, raresa o mida.

En l’àmbit català, cal destacar el mineral guanyador del premi al millor exemplar de la fira: un quars ametista de Santa Coloma de Farners. També es van poder veure mostres històriques de clinozoisita amb epidota i quars de Viladrau; bones mostres de prehnita amb quars de Gerri de la Sal; celestina de Torallola; calcita de Berga i, com no, fluorita, cerussita i esfalerita de la pedrera “Berta” així com quars i microclina de la pedrera “Massabé”, anapaïta de Bellver de Cerdanya o fluorita i barita de les mines de Sant Marçal.

Clinozoisita amb epidota i quars.Viladrau. Foto: Carles Manresa.
Foto: Martí Rafel.

Per als amants dels micromuntatges i la sistemàtica, es van poder trobar minerals de jaciments poc coneguts com ara l’Argentera; sulfosals, arseniats i sulfats de la Cova de l’Alumbre; willemita de Sant Fost de Campsentelles; anatasa i brookita d’Espot; així com fosfats de la mina Elvira, a Bruguers.

Foto: Màrius Asensi.

En l’àmbit nacional, començaré per la zona de Múrcia, amb força material: barita de la mina “Victoria”, celestina de la corta ‘Isabel’, cronstedtita de la corta ‘Brunita’ o bonics guixos de la mina “Dificultad”. No van faltar els clàssics de cada edició, com ara les mostres asturianes de calcita, barita i fluorita de jaciments com la mina “Moscona”, la pedrera “Llamas” i localitats com Berbes i La Viesca. D’Andalusia, molt de material. Per exemple, mostres de mimetita de Tharsis; pumpellyita de la pedrera “Juanona”, a Màlaga; i conicalcita de La Loma de las Minicas, a Fiñana, Almeria. Encara es va poder veure alguna bonica anglesita de Linares; wulfenita de la mina “El Centenillo”, a Granada; o piromorfita de la mina “San Andrés”. Del centre peninsular, cerussita de la mina “El General”, a Ciudad Real; o aragonita de Minglanilla, a Conca. Cal destacar una bonica peça de microclina amb quars de gran mida i força antiga, procedent de les pedreres de Bustarviejo, i que va ser la guanyadora del premi al millor mineral exposat de fora de Catalunya.

Barita. Mina “Victoria”, Cabezo San Ginés, Múrcia. Foto: Martí Rafel.
Cronstedtita. Corta ‘Brunita’,Cartagena-La Unión, Múrcia. Foto: Martí Rafel.
Foto: Carles Manresa.

En l’àmbit internacional, tornava a haver-hi molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita, anglesita, vanadinita, barita…

Foto: Martí Rafel.

També minerals de països més llunyans com ara barita i estibnita del Perú; quars ametista de Minas Gerais; espinel·la de Luc Yen, al Vietnam; minerals mexicans, com ara wulfenita i malaquita de Mapimí o fluorita de Múzquiz; valentinita i fluorita de la Xina; etc. També clàssics exemplars d’estibnita amb barita de Romania; pirrotita de Trepča; i bona representació de minerals francesos, com ara piromorfita de Sant-Salvy-de-la-Balme, titanita amb epidota de Valmanya i mostres de barita de molt bona mida de Four-la-Broque.

Estibnita amb barita. Romania. Foto: Martí Rafel.
Foto: Carles Manresa.
Barita. Four-la-Broque, França. Foto: Màrius Asensi.

A destacar, especialment, un exemplar d’epididimita amb aegirina de Mt. Malosa, Malawi i una celadonita amb apofil·lita i estilbita de Nasik, Maharashtra, Índia.

Foto: Màrius Asensi.
Foto: Màrius Asensi.

Com ja vaig observar a la darrera fira de minerals i fòssils MINERALEXPO Barcelona-Sants, ha crescut molt l’afició pels minerals fluorescents i això ha fet que hi hagués un bon assortit de mostres, com ara òpal hialita de San Luis de Potosí, Bolívia; scheelita del Costabona; etc.

Òpal hialita. San Luis de Potosí, Mèxic. Foto. Màrius Asensi.
Òpal hialita sota la llum ultraviolada. Foto. Màrius Asensi.

També com a les darreres fires, es van poder veure minerals d’antigues col·leccions, cosa que fa possible trobar exemplars que ja no són fàcils d’aconseguir.

Pel que fa als fòssils, molt bona representació. Es van poder veure exemplars d’ammonites, crustacis, decàpodes, equinoïdeus, peixos, mol·luscs, fulles i un llarg etcètera.

Com a cada edició, aquest any també van entregar-se els premis al millor exemplar català i al millor exemplar internacional, la travessa mineralògica i el taller “Iniciació a la Mineralogia”.

Premi al millor mineral català de la Fira a Joan Martínez Bruguera: conjunt de cristalls de quars ametista. Santa Coloma de Farners. Foto Martí Rafel.
Premi al millor mineral de fora de Catalunya a Enric Kucera: microclina amb quars de gran mida i força antiga. Pedreres de Bustarviejo, Madrid. Foto: Marti Rafel.
Taller Iniciació a la Mineralogia a càrrec de Sergio Evangelio. Foto: Martí Rafel.

Ja només en resta donar les gràcies a tots els qui, any darrer any, fan possible aquesta fira i… fins a la propera!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s