Sortida geològica del GMC a les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà

Jorgina Jordà

 

El passat dissabte 17 de desembre vam fer una nova sortida geològica del GMC a les antigues mines de ferro de Bruguers, al terme municipal de Gavà.

En aquesta ocasió va ser el nostre company Pere Ramoneda qui, a més de fer-nos de guia, ens va anar explicant la història d’aquestes mines i responent tots els nostres dubtes.

Les mines estan localitzades dins de l’àrea geogràfica compresa entre la serra de les Ferreres, les Orioles i Rocabruna.  Les labors estan realitzades sobre pissarres i d’altres materials del Paleozoic.

La darrera fase d’explotació de les mines fou entre 1940 i 1950 i és, d’aquest període, del que curiosament hi ha menys documentació, a banda dels testimonis orals d’alguns minaires i pagesos gavanencs. Durant aquesta fase d’explotació es va dotar a les mines de casetes pels treballadors, diversos túnels, vies, vagonetes i, fins i tot, una tremuja.

Tot i que el dia va començar amb una mica de pluja, això no va ser cap impediment. I a l’hora prevista i un cop fetes les salutacions pertinents, vam començar l’excursió.

Després d’aparcar els cotxes baixant pel barranc del Fangar vam poder visitar, en primer lloc, la tremuja, que és l’obra civil més ben conservada. Tot seguit, qui va voler va visitar la font de l’Avellanosa, malauradament, sense aigua degut a la sequera que estem patint. A continuació, refent una part del camí, vam enfilar-nos cap a les boques de les mines més conegudes: primer la galeria de la dreta, on es van poder recollir mostres d’aragonita i calcita; després la de l’esquerra, que correspon a la mina “Elvira” i és la més coneguda pels aficionats. Amb l’ajuda d’en Pere es van poder anant trobant mostres mida micro dels fosfats més coneguts d’aquest indret: fluorapatita, montgomeryita, calcioferrita, jarosita, així com algun nòdul de tinticita, molt més escassos.

Voldria destacar que el membre més jove d’aquesta sortida va trobar l’exemplar més curiós i de més bona mida del dia: una epsomita que ens va agradar a tots. Felicitats Jan!!!

Finalment, de tornada cap als cotxes, en Joan Rosell, també molt bon coneixedor d’aquestes mines, va indicar una altra boca de mina, que es coneix com la ‘mina de la cruïlla’, i qui va voler la va poder visitar. Es tracta d’una mina on es poden trobar, quan les condicions són favorables, guix i epsomita de neoformació.

Ja als cotxes, en Pere va obsequiar, a tots els qui van voler, boniques mostres dels minerals que es podien trobar anys enrere. I amb això vam donar la sortida per acabada.

Gràcies a tots i en especial a en Pere!!