Crònica de la sortida del GMC a Can Savoia, Fogars de la Selva
Jorgina Jordà
Aquest dissabte 28 de gener s’ha realitzat la primera sortida de l’any amb els companys del Grup Mineralògic Català a la pedrera de “Sant Corneli”, també coneguda com Can Savoia, adscrita al municipi de Fogars de la Selva, tot i que una petita part pertany al de Tordera.

En aquesta ocasió, al contrari que l’anterior visita que vam poder fer, el temps ha estat de rigorós hivern però això no ha sigut cap impediment. A l’hora acordada vam ser-hi tots i, una vegada saludats, ens hem dirigit a la pedrera i després d’una bonica passejada amb bones vistes hem iniciat la recerca de minerals.

Cal destacar que en comparació a ara fa un any, la pedrera estava molt canviada i hi havia hagut molt de moviment. Com en anteriors excursions, el ser força colla va fer que aviat apareguessin els minerals més característics de la zona, que es troben a l’interior de vacúols dins del basalt. Unes de les espècies més característiques és la phillipsita que, a Can Savoia, apareix molt ben cristal·litzada i és fàcil de distingir amb la lupa. També altres zeolites com la mesolita i la natrolita, molt més difícils de classificar a ull nu. A més de les espècies citades també es van trobar cristalls d’aragonita molt ben desenvolupats; això sí, es va haver de picar amb moltes ganes ja que la duresa dels basalts va fer suar de valent als que volien obtenir una recompensa en forma de mostra per a la col·lecció.

També ens van sorgir alguns dubtes amb les troballes ja que, com he comentat, alguns dels minerals trobats no son fàcils de classificar sense anàlisi. Segurament, seria un indret interessant per a estudiar més a fons.






A més de trobar bones mostres, tothom va poder gaudir de la possibilitat de veure “in situ” l’espectacular aflorament de colades basàltiques en disposició columnar que afloren a la pedrera, la qual és també un mirador privilegiat ja que hi podem observar la falla per on passa la Tordera en el seu camí fins al mar.


A l’hora prevista van donar la sortida per acabada. Crec que tothom va marxar amb alguna bonica mostra, ja sigui de phillipsita, aragonita, calcita o alguns interrogants que esperem anar resolent. Només em resta agrair al propietari de la pedrera, el Sr. Josep Camps, permetre’ns realitzar aquesta sortida. Cal destacar que la pedrera es troba en explotació i està totalment prohibit accedir-hi sense autorització prèvia.
