Sortida del GMC a les mines de Sant Julià de Llor i Bonmatí (25/3/2023)

Prudenci Gatell

Dissabte 25 de març era dia de sortida. Recent estrenada la primavera, i després d’uns dies de calor anòmala, es va llevar un matí incert, mig ennuvolat, però sense risc de majors complicacions meteorològiques. En resum, un dia ideal per a fer incursions a la muntanya. L’indret escollit requeria temperatures temperades: massa calor ens hauria fet dimitir ben aviat en la cerca. Així doncs, a quarts de 10 ja hi havia al punt de trobada tots els assistents. Un grup divers: gent per als quals era la primera sortida i d’altres amb un bon grapat d’excursions a l’esquena. I fins i tot personal de l’Ajuntament de Sant Julià, que volien saber què tenia d’especial (i que ells no coneguessin) el seu patrimoni miner.

Potser no és d’interès mineralògic però, Lluís, el guia, va preparar un ‘avantmatx’ espectacular. En un tres i no res va muntar una taula portàtil on va mostrar gran part de la bibliografia existent sobre les labors de la zona i on ens tenia preparat un bon refrigeri: cafè i coca, i fins i tot ratafia casolana!! Va posar el llistó molt alt per a futurs amfitrions!

La sortida es va organitzar en etapes. La primera va ser descobrir les labors de la mina “Carlota” i altres properes al poble. De fet, estaven dins la trama urbana i hi vam accedir a peu per un dels carrers. Feia feredat veure tot de pous (en una superfície molt discreta en vam comptar 3) amb certa profunditat, revestits d’obra vista, i que no disposaven de paret ni tancat, més enllà de la delimitació amb una cinta de plàstic. Un perill per qualsevol passavolant que vagi pel bosc arreplegant espàrrecs…

Allà se’ns va explicar la història de la mineria de Sant Julià del Llor i Bonmatí, què s’hi extreia, quina va ser l’època més florida (finals del XIX i principis del segle XX), i les efemèrides més rellevants. El 1920, allà mateix, van perdre la vida un bon grup de miners degut a un esfondrament. Vam veure pous, l’edifici on hi havia el transformador i algunes mostres de barita on s’endevinaven cristalls de galena (els dos minerals estrella).

D’allà, i ja posats en context, vam pujar als cotxes i ens vam desplaçar, per pista primer i a peu després, dins el bosc fins una de les boques existents. La majoria eren galeries de no massa recorregut, que resseguien els filons fins esgotar-se. Cal apuntar que gran part de les labors estan en mal estat, totalment abandonades i no és convenient aventurar-s’hi sense disposar d’experiència i coneixement. La mina que vàrem visitar era curta, sense perill, i a més ens havien deixat preparades algunes peces per tal que tothom pogués emportar-se’n a casa. No obstant això, els més aguerrits varen picar una estona i van sortir boniques mostres de dolomita i siderita, també amb calcita.

D’allà, un petit tram per pista per arribar als terregalls de la mina “Vigilada”, potser la més coneguda. L’escombrera ha estat delmada, doncs s’ha usat per consolidar les pistes dels voltants, i fa molts anys que es remena i remena; però amb les instruccions adequades i una mica de paciència, aviat van aparèixer malaquites, atzurites, crisocol·les i possibles linarites. Això sí, tot micro, si es volia veure res que no fos una crosta o una pàtina. També van aparèixer petits cristalls de galena i de calcopirita.

La tercera parada, ja la darrera, va ser al punt mig entre una gran rasa i un castellet (o el que quedava) de la mina “Tomasa”. Lluís va aprofitar per explicar més contingut sobre la geologia de la zona, què es trobava en funció del nivell explotat i quina concordança tenia amb les recents obres que es feien a la zona i que havien fet aflorar nou material, ara ja colgat per l’asfalt. Va ensenyar-nos mostres de cadascun dels nivells i tothom va quedar embadalit davant uns cristalls centimètrics octaèdrics de galena!!

Ara sí; ja passaven de les dues i tocava retrobar-se a l’aparcament i desfilar, pràcticament tot el grup, al poble de Bonmatí, a gaudir d’un merescut dinar. Ja ho veieu: val la pena ser soci del GMC. Aquestes sortides són de primera!